Resultats de la cerca

Fill de pares catalans, a l’edat de tres anys anà a Barcelona, on més tard freqüentà Llotja Inicià l’activitat artística en el camp de la pintura l’any 1942, però el 1953 l’abandonà i es dedicà a l’escultura Des d’aquest moment, començà una constant experimentació de material -ferro forjat, bronze, pedra, plàstic, fusta, etc-, experimentació que comportà una diversitat de plantejaments i de solucions Resident des del 1979 a Peratallada Baix Empordà, la projecció de la seva obra ha estat especialment intensa a les comarques gironines Amb  escultures com Ritme i projecció coure, 1961 del…

Fins els anys seixanta fou l’única entitat dedicada a l’escafandrisme civil a l’estat espanyol, i tingué una considerable projecció social sobretot a causa de les seves nombroses actuacions de salvament i de rescat en mar L’estiu del mateix any de la fundació organitzà el primer curs de busseig, i al desembre un dels fundadors i primer president de l’entitat, Climent Vidal, publicà Hombres de otro mundo Manual del submarinista , utilitzat durant més de 20 anys als cursos del CRIS i també en les activitats formatives de la marina militar de diversos països sud-americans Contribuí a la…

Estudià història a la Universitat de Barcelona 1963-68 El 1970 redactà la seva tesina de llicenciatura “La inmigración francesa en la Barcelona del siglo XVIII”, i el 1979 es doctorà amb la tesi Los profesionales de la construcción en la Barcelona del siglo XVIII Exercí com a professor d’història a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB 1970-82 i a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB Des del 1985 fou arxiver municipal d’Esplugues de Llobregat El seu llibre Mestres d’obres i fusters la construcció a Barcelona en el segle XVIII 1991, eina de consulta…

Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contactes amb nous corrents ideològics L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme En foren collaboradors, entre d’altres, N Balthasar, E Longpré, JH Probst, R Bizzani, Bartomeu Xiberta, Joan B Manyà, Pere M Bordoy i Torrents, Joan Tusquets i Basili de Rubí

La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…

Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial

Situació L’església de l'antiga comanda hospitalera de Susterris avui ha desaparegut totalment, negada per les aigües del pantà de Sant Antoni, que en prengué el nom JAA Història L’existència a Susterris d’una església —que al llarg del temps tingué diverses advocacions— i d’una fortificació o castell és anterior a la constitució de la comanda hospitalera en el mateix indret Al lloc de Susterris 1064 Solzeters existia una església que vers l’any 1030 fou dotada pels comtes del Pallars Jussà i posada sota l’advocació de santa Maria pel bisbe Ermengol Les esplugues de Susterris — algun tipus…

Situació Torre de la muralla de la part baixa o de Soldevila ECSA - J Bolòs La vila de Talarn és situada al cim d’un turó elevat, en un dels extrems de la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG266726 Venint de Tremp, cal agafar la carretera que surt a mà esquerra i mena a Talarn JBM-JJBR Història El terme del castell de Talarn és esmentat per primera vegada els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells de Mur i de Llimiana En una convinença pactada l’any 1064, preludi d’un judici que havia de tenir lloc aquell estiu al camp de la Pesa, entre Montanyana i Espills, el…

Fou convocat per primera vegada el 1981, i entre el 2007 i el 2009 fou convocat conjuntament amb el govern d’Andorra En les edicions de 2011 i 2012 la Fundació Ramon Llull  n’assumí la coorganització i el cofinançament Posteriorment tornà a ser organitzat i finançat exclusivament per Planeta Relació de guardonats 1981 Les aventures del cavaller Kosmas de Joan Perucho 1982 Sala de miralls de Ramon Folch i Camarasa 1983 Fortuny de Pere Gimferrer 1984 El rellotge del pont d’Esplugues d’ Ignasi Riera 1985 El misteri del cant Z-506 de Miquel Ferrà 1986 Zona marítima d’ Olga Xirinacs 1987 Lliçons d…