Resultats de la cerca
Es mostren 1888 resultats
tonalitat
Música
Organització jeràrquica dels sons amb relació a una nota de referència, l’anomenada tònica en el sistema major-menor, com a punt d’atracció de tots els sons utilitzats.
Generalment la tonalitat principal d’una obra s’expressa al començament i a la fi del fragment Com a sistema tingué una evolució progressiva els seus orígens es troben a partir del 1600 i la seva presència fou viva fins al final del s XIX Sovint hom indica la tonalitat d’una obra per identificar-la Així, hom parla d’una “simfonia en do”, i en el cas d’una obra que tingui diferents moviments hom només indica la tonalitat o el predomini del to corresponent al primer dels moviments o temps
cigala

Cigala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical membranòfon que actualment subsisteix tan sols com a joguina infantil.
Consta d’una membrana de pell -o de paper, cartó, etc- tensada sobre d’una petita cavitat -un fragment de canya, mitja closca de nou, un tub de llauna o de cartó- i traspassada per un fil, un cordó o un pèl de cua de cavall, etc, lligat, per l’altre extrem, a un pal o bastonet que serveix de mànec o agafador En fer giravoltar l’instrument de pressa, el fil posa en vibració la membrana produint un so monòton que recorda el de la cigala, insecte que emet un so estrident molt característic
Peces d’art romàniques del Museu Balvey (Cardedeu)
Art romànic
Museu Al Museu Balvey de Cardedeu es conserven restes romàniques disperses que, en general, són força desgastades i de poca qualitat Convé remarcar que, un cop analitzats, els capitells 1, 2 i 3, força deteriorats, són gòtics El capitell núm 4 té forma cúbica i fa 18 cm de costat per 16 cm d’altitud És decorat amb motius vegetals, si bé la seva collocació no és gaire comuna dins el romànic Les fulles parteixen de dos nivells A mitja alçada del capitell i en el centre de cada cara en surt una en sentit descendent del mateix punt de partida i en direcció oposada surten tiges que es bifurquen…
Sant Jordi d’Atsat
Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Jordi són situats sobre una petita plataforma de 170 m que domina a plom la riba de l’Aude al seu pas per les estretes gorges dites de Sant Jordi, al sector sud del terme municipal d’Atsat Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 47′ 12″ N - Long 2° 13′ 20″ E Hom arriba a les gorges de Sant Jordi, partint d’Atsat, per la carretera D-118 en direcció sud després d’haver fet un recorregut d’un quilòmetre aproximadament Història L’única menció documental d’aquesta església es troba en una escriptura de l’any 908 en què es diu que aquesta església depenia…
Les zigofil·làcies
Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha…
finestra
Electrònica i informàtica
Àrea rectangular en una pantalla gràfica d’un monitor que pot aparèixer en un programa determinat amb finalitats diverses.
Hi ha una gran quantitat de programes que treballen amb finestres aquestes poden ésser de text, gràfiques, de contingut de menús, etc En una mateixa pantalla es poden visualitzar diverses finestres Cada aplicació té una o més finestres associades, on mostra les seves dades o resultats, i d’on obté les dades i instruccions interactives que li proporciona l’usuari La finestra activa visualitza la informació teclejada per l’usuari Alguns sistemes permeten la presència de finestres virtuals, de mida superior a la de la pantalla real en aquest cas en cada moment només es visualitza un …
La lliçó d’anatomia
La lliçó d’anatomia del doctor Deyman (1656), obra de Rembrandt
© Fototeca.cat
Tema pictòric, molt corrent a Holanda al segle XVII.
És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort
regulador
Música
Signe relatiu a la dinàmica musical, que és la representació gràfica dels termes italians crescendo i diminuendo o decrescendo, que indiquen canvis graduals de dinàmica que afecten diverses notes.
Consisteix en un angle agut, collocat horitzontalment, que abraça tot el fragment que s’ha d’interpretar amb un augment o una disminució progressiva de la intensitat sonora Té la forma d’un angle que s’obre per a indicar que el so creix i que es tanca quan indica que el so decreix El compositor especifica de vegades el grau d’intensitat del qual s’ha de partir i al qual s’ha d’arribar També es poden presentar els angles l’un a continuació de l’altre, completats amb termes que precisen el seu significat, com ara poco , molto
Santa Eugènia d’Argolell (Anserall)
Art romànic
Situació Església parroquial ampliada amb un campanar i un cos lateral destinat a capelles i sagristia ECSA - M Anglada L’església parroquial de Santa Eugènia és al cim del poble d’Argolell dins d’una vall a l’est d’Asnurri i al sud-est de Civís, a la vora esquerra del barranc d’Argolell, que aflueix per la dreta a la Valira Mapa 34-10215 Situació 31TCG725995 S’hi va per un camí que surt al començament de la carretera que porta a Sant Joan Fumat i Ars des de la Farga de Moles, prop de la duana amb Andorra El trajecte és de 3 km des que es deixa la carretera de la Seu a Andorra MAB Història La…
Les cannabàcies
Cannabacies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina