Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
Vilanova de la Barca
L’església de Vilanova de la Barca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la Junta del…
morisc | morisca

Situació dels moriscs al País Valencià i la seva distribució en filloles l’any 1602
© Fototeca.cat
Història
Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la Reconquesta.
Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…
Poblats talaiòtics menorquins
Piques d'aigua d'una casa de Trepucó, Maó, ~1220-200 aC JMV Aspectes com ara la planificació del territori, la diferenciació i l'emplaçament de les distintes construccions d'acord amb la seva funció o l'existència de construccions diverses d'ús comunitari, la construcció de les quals exigia l'esforç combinat de tota la població, indiquen que la cultura talaiòtica es va anar trobant a poc a poc immersa en un estadi cultural urbà D'una població més o menys dispersa durant el període pretalaiòtic, en la qual la unitat bàsica d'habitació era la naveta o bé les construccions poc sòlides a Menorca…
Veracreu d’Anglesola
Art romànic
Anvers de la creu, on s’aprecia clarament la remodelació que sofrí la peça en època moderna, tal com es conserva actualment ECSA-E Segarra Anglesola posseeix una relíquia insigne de la Creu de Crist, vulgarment coneguda amb el nom de “Santa Creu” Es conserva a la capella de la Santa Creu La llegenda conta que Martí de Montsant, pelegrí o soldat que venia de les croades de Terra Santa, anà a Anglesola al principi del segle XIII, allí caigué malalt i fou hospitalitzat a l’Hospital dels Pobres de Jesucrist en aquells moments de recent fundació, que era governat pels pares trinitaris Aquest…
genealogia

Taula d’ascendència vertical ascendent de Carles II de Catalunya-Aragó i Castella
© Fototeca.cat
Genealogia
Ciència que estableix el parentiu entre persones i llinatges i n’estudia l’origen, la descendència i les aliances.
Complementària de l’ heràldica i auxiliar de la història i altres disciplines, l’interès per la genealogia es dona en tots els pobles A l’Índia, a Egipte, a Grècia, on els reis, els eupàtrides i els herois tenien arbres genealògics que els emparentaven amb els déus, i a Roma, els patricis portaven al dia llurs arbres genealògics Entre els hebreus, la genealogia tenia un relleu especial, car el Messies havia de néixer d’entre ells En la Bíblia, les llistes genealògiques constitueixen un gènere literari i tenen sovint un sentit simbòlic i àdhuc mnemotècnic Entre els àrabs, ha estat d’una gran…
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…
Les solanàcies
Solanàcies 1 Arç intricat Lycium intricatum a branca amb nombroses espines, fulles petites i carnoses i flors de corolla tubulosa x 0,5 b detall d’una flor, amb el tub molt llarg i els lòbuls patents x 3 2 Tabac bord Atropa belladonna, a fragment d’una branca de fulles ovades i flors curtament pedunculades x 0,5 b detall d’un fruit madur envoltat pel calze persistent x 0,5 3 Tabac de jardí Nicotiana glauca a branca amb inflorescències terminals i fulles ovades x 0,5 b detall d’una flor amb la corolla llargament tubulosa i el calze curt x 15 4 Morella Solarium nigrum branca…
El prestigi de La pàtria d’Aribau
Trobes , manuscrit de l’ Oda a la Pàtria , BCAribau, 10-11-1832, BC La pàtria Trobes és el títol original del poema de Bonaventura Carles Aribau, habitualment conegut per Oda a la pàtria després d’un procés de mitificació estretament lligat al fenomen de renaixença esdevingut en la cultura catalana vuitcentista És un poema de sis octaves castellanes antigues o coplas de arte mayor , en què se substitueixen els dodecasílabos per alexandrins Aribau s’havia vist en el compromís de versificar en llengua catalana per celebrar l’onomàstica de Gaspar de Remisa, de qui era alt empleat a Madrid, el 6…
La bruixeria
Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí Aquest darrer…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina