Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Història tripartita
Lletra capital del foli 131, decorada amb el típic entrellaçat-graella, a base d’una xarxa regular de franges diagonals i equidistants, entrecreuades a intervals regulars G Llop El volum núm 166 del catàleg de Gudiol * i LXXII de l’inventari de Villanueva és compost per 191 folis de 30×21 cm, escrits en lletra carolina, en els quals s’inclouen fonamentalment una Història ecclesiastica tripartita sobre textos de Sozòmenos, Sócrates i Teodoret, i les obres de sant Joan Crisòstom De lapso i fragments dels Comentaris sobre els salms Es tracta d’un còdex que encara que a vegades ha estat atribuït…
monedatge
Història
Impost periòdic establert ja al segle XIII en diferents regnes hispànics per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal.
Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera , fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular cada set anys en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa Aragó,…
Gran Aliança de la Haia
Història
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu net Felip al tron dels regnes hispànics.
Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França guerra de Successió, en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV 1702 el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra pacte de Gènova , Catalunya
Hispania Sacra
Historiografia catalana
Revista semestral apareguda el 1948 i publicada per l’Institut P. Enrique Flórez del CSIC de Madrid, però amb delegació a Barcelona.
Se subtitula Revista de Historia Eclesiástica El CSIC, fundat el 1939, s’organitzà en patronats i instituts Francisco Suárez, de teologia i Sagrada Escriptura Sant Ramon de Penyafort, de dret canònic San Toribio de Mogrovejo, de missiologia Enrique Flórez, d’història eclesiàstica Aquest darrer es constituí l’any 1945 sota el guiatge de l’agustinià fra José López Ortiz La seva promoció al bisbat de Tuy deixà orfe de comandament el projecte de revista de la institució, fins que Josep Vives se’n feu càrrec El 1948 es publicà el primer número d’ Hispania Sacra La revista tingué diverses…
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…
Gaspar de Guzmán y de Fonseca
Història
Política
Polític castellà d’origen andalús, tercer comte d’Olivares i primer duc de Sanlúcar la Mayor, conegut com el comte duc d’Olivares, fill i successor d’Enrique de Guzmán y Conchillos.
Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618 a la…
aquità | aquitana
Història
Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània, situat entre els Pirineus, la vora esquerra del Garona i l’Atlàntic.
Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…
a lo divino
Literatura
Expressió castellana emprada per a designar la transposició religiosa de gèneres i formes literàries de caràcter profà, cultivada principalment per autors hispànics dels segles XVI i XVII, i que correspon a l’expressió catalana contrafer a l’espiritual.
Gramàtica de Priscià (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 59 Gramàtica de Priscià Detall del foli 84v amb una caplletra obtinguda amb un simple motiu vegetal i diversos entrellaços pintats en negre i omplint els buits amb taques de color taronja Arxiu Mas Gramàtica de Priscià Una caplletra “Q” del còdex, per a la decoració de la qual hom ha tirat mà de l’entrellaç, amb diverses derivacions Arxiu Mas Aquest manuscrit és compost per 319 folis 25 × 30,80 cm, escrits en lletra carolina minúscula dels segles X-XI * conté el text corresponent a la Gramàtica de Priscià , que s’inicia al foli 2 “ Incipit ars prisciani…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina