Resultats de la cerca

Aquest castell era situat a l’oest de la quadra de Santa Fe, en un lloc no ben identificat del terme de la Granada, en la serralada del Pujols, que fa de límít amb el terme de Font-rubí El topònim s’esmenta l’any 965, quan formava part del terme d’Olèrdola El castell degué ser del bisbe de Barcelona al segle XI L’any 1042 diversos pobladors del terme de la Granada juraren davant l’altar de Sant Cristòfol que el bisbe barceloní Deudat 1010-1029 havia posseït el puig de Mal Consell pacíficament Un propietari important del lloc va ser el monestir de Sant Cugat del Vallès Aquest…

Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el vers anterior en…

L’analogia de l’ús cristològic del concepte de persona i, consegüentment, del de natura és palesa pel fet que la negació d’una persona humana en Jesús no significa que aquest no sigui autènticament home amb consciència i voluntat humanes, irreductibles a la consciència i voluntat divines del Verb, sinó tan sols que la seva pèrsonalitat no resta incomunicable, ens és assumida en la persona del Fill de Déu

Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària D’una sola nau, aquesta és capçada per un absis semicircular ornamentat amb arcuacions i…

Carlemany féu del mariscal un dels tres grans dignitaris de la seva cort, juntament amb el senescal i el coper El mariscal passà després a ésser oficial del conestable de França en ésser suprimida aquesta dignitat 1627, el càrrec de mariscal de França creat el 1185 esdevingué el de primer oficial del regne suprimit també aquest, el 1793, Napoleó I el restablí el 1804, en crear els mariscals de l’Imperi El càrrec de mariscal fou també un dels principals al Sacre Imperi, on hom l’adscriví hereditàriament als ducs de Saxònia Al regne de Nàpols fou instituït per Carles I Al de Castella, el grau…

Van relacionats amb la fagocitosi, la pinocitosi, la destrucció de material cellular o, fins i tot, la destrucció de la mateixa cèllula Hom ha identificat més de quaranta enzims hidrolítics, continguts dins els lisosomes La manca d’un dels enzims lisosòmics determina malalties congènites, anomenades tesaurismosis En alguns tipus cellulars, intervenen també en el transport intracitoplasmàtic, en processos molt específics com és el cas de la transformació de la tiroglobulina en tirosina en les cèllules de la tiroide i de manera general tenen un paper decisiu en l’autòlisi cellular Diversos…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri,…

Correspon al Myrddin gallès, bard i profeta del s VI, identificat també, de vegades, amb el poeta Taliesin Geoffrey de Montmouth s XII l’introduí en el cicle artúric Artús En un poema francès del s XIII, obra de Robert de Borron, és presentat com un fill del diable, creat per combatre la fe cristiana, però salvat pel baptisme També apareix relacionat amb la llegenda del Graal, com a mestre del rei Artús, i amb la Dona del Llac, de qui s’enamorà i per a guardar el cos de la qual preparà un sepulcre encantat Víctima, però, d’un engany, hi fou enterrat ell mateix i…