Resultats de la cerca

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses,…

El procediment per a gravar aquesta matèria és, en principi, el xilogràfic, o sia el treball amb gúbies i ganivets per a rebaixar les parts que han de restar blanques en l’estampa, deixant en relleu la superfície llisa per ésser tintada i estampada sobre el paper L’aparició del gravat sobre linòleum data del començament del s XX, i a partir de mitjan segle s’imposa com a procediment artístic de caràcter propi i és utilitzat per nombrosos artistes, entre ells Picasso i Miró

Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del vocabulari en especial…

En el rotogravat, la capa de gelatina és insolada a través de la trama, de manera que hi apareixen unes zones regulars encara solubles en aigua tèbia, separades per les parts exposades a la llum, que han esdevingut insolubles Una segona insolació a través del positiu fa que la capa sensible de gelatina esdevingui insoluble sota els blancs, mantingui la seva solubilitat sota els negres i sigui poc o molt insoluble sota els grisos, segons els matisos En introduir la planxa amb la capa de gelatina insolada en un bany d’aigua tèbia, la gelatina soluble és dissolta i hi resta la insoluble i la poc…

Els orígens de l’empresa cal cercar-los en el seu pare, Vincent Novello Fou, però, el fill gran, Alfred, el que es dedicà exclusivament a l’edició El 1829 creà la seva pròpia empresa editora amb el nom de Novello & Co La seva primera publicació fou l’edició completa de l’obra sacra de H Purcell, que ja havia estat començada pel seu pare el 1828 L’empresa posà l’accent en la música coral sacra, amb títols com Novello’s Chorals Handbook , obres de J Hullah i Singing for the Million , del pedagog alemany J Mainzer Alfred Novello inventà un procés d’impressió que li permeté d’…

Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…

Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times…

El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès Al mes de març del 1753 es trobava a Londres Allí organitzà sis spiritual concerts , conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres Treballà en l’orquestra de…

El fundador, Giovanni Ricordi Milà 1785-1853, antic violinista i director d’orquestra, anà a Leipzig a aprendre les tècniques d’impressió de Breitkopf & Härtel En tornar 1808 fundà a Milà una empresa per a l’edició de partitures El 1811 fou designat editor del conservatori de la ciutat, i el 1814, de la Scala Heretà l’empresa el seu fill Tito Ricordi Milà 1811-1888, que a les sucursals italianes establertes pel seu pare sumà les que obrí a Londres 1875 i París 1888, a més d’absorbir diverses editorials italianes La casa passà al seu fill Giulio Ricordi Milà 1840-1912, també…

Té l’origen en el Bureau de Musique fundat el 1800 a Leipzig per Franz Anton Hoffmeister i Ambrosius Kühnel L’empresa, però, nasqué pròpiament el 1814, any en què fou adquirida per Carl Friedrich Peters, el qual li donà el nom El 1854 passà a mans de Carl Gotthelf Böhme, i tingué un paper crucial en el redescobriment i la difusió de l’obra de JS Bach Mort Böhme, el nou propietari 1860, Julius Friedländer, introduí millores tècniques en el procés d’impressió El seu soci Max Abraham -des del 1880 propietari únic- li donà una projecció internacional Abraham aconseguí l’exclusiva de…