Resultats de la cerca

La primera notícia de l’indret de Besians data de principi del segle X llavors un tal Malangec donà a Santa Maria d’Ovarra una vinya in Besens Al principi, el lloc de Besians formà part integrant del terme de Santa Liestra i, per tant, la senyoria immediata restà repartida entre els Lierp i els Grostan Cap al final del segle XI Pere I d’Aragó i de Ribagorça infeudà la vila de Besians a Pere Ramon del Pallars Jussà, cosa que comportà la segregació definitiva de Besians respecte a Santa Liestra L’any 1102, aquest mateix rei donà a Sant Vicenç de Roda, per a la salut del seu fill…

Àrea de distribució del rat-penat de musell llarg Myotis myotis , punts blaus i del rat-penat de musell agut M blythii , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie és molt semblant a l’anterior Myotis myotis , amb la qual es pot confondre amb molta facilitat Les principals diferències que la distingeixen són la grandària de tot el cos és menor, les longituds del tercer i cinquè dit són inferiors a 100 mm i 80 mm, respectivament, l’avantbraç no depassa els 63 mm i l’orella és més petita, el tragus i el musell són més estrets Això no obstant, per…

L’església de Castissent apareix esmentada l’any 1099, quan els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença amb el seu fill Pere, donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix les esglésies situades al terme de Castissent Aquestes devien ser la de Sant Joan de Castissent, que vers l’any 1203 consta com a pertinença de la mensa del monestir de Lavaix, i Sant Esteve de Prullans, que en sengles documents dels segles XII i XIII apareix com a sufragània de l’església de Santa Maria o Mare de Déu de Montserbós

Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble

Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls Les seves primeres pintures foren paisatges i figures de realització acurada Vers l’any 1968 s’aproximà al camp de la investigació estètica i assajà la realització de treballs amb materials pobres Treballa també el porexpan Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup Tres punts de vista 1975 Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la collegiata de Tremp, al Pallars Jussà

Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica

És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes

Situació i presentació L’actual terme municipal de la Torre de Cabdella, de 165,27 km 2 , es creà el 1970 amb l’annexió dels municipis de Mont-ros 25,6 km 2 i de la Pobleta de Bellveí 25 km 2 al terme tradicional de la Torre de Cabdella És situat a l’extrem septentrional del Pallars Jussà i comprèn la totalitat de la Vall Fosca la capçalera del Flamisell Limita al N i a l’E amb els municipis del Pallars Sobirà d’Espot, Sort i Baix Pallars, al S amb el municipi de Senterada i a l’W amb l’enclavament de Larén Senterada, el municipi de Sarroca de Bellera i el terme de la Vall de Boí Alta…

Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…

El despoblat de Vilba, on s’han fet unes prospeccions arqueològiques fa pocs anys, és situat sobre la cresta d’una roca calcària, als contraforts de la fallada de Malpàs, allí on hi degué haver el castell del mateix nom Les primeres notícies del lloc de Vilba són insegures car aquest topònim sembla que podria designar qualsevol altre petit vilar Així, al cartoral de Santa Maria de Lavaix hom troba esment de l’adquisició per part del monestir, l’any 956, d’un alou a la villa anomenada Biluva , en el lloc dit Erta de Sas, per tant, lluny d’on hi ha l’emplaçament de l’indret de Vilba Segons un…