Resultats de la cerca
Es mostren 561 resultats
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver…
estopa
Indústria tèxtil
Filaments de rebuig de l’operació de pentinar el lli o el cànem que hom aprofita per a fer-ne un fil de baixa qualitat.
maçolatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament dels teixits de lli i cotó consistent a sotmetre la peça enrotllada a successives percussions per mitjà de maces en diverses posicions.
El fregament provocat entre els fils i llur compressió produeix uns efectes de brillantor i de moaré
Les indianes i la indústria cotonera
Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…
Els Fiter. Prestigi i mecanització
Josep Fiter i Ayné va crear la seva empresa de blondes i sederies el 1845, a Barcelona Com féu Margarit, no hi havia fàbrica sinó puntaires que treballaven per a ell a preu fet El fil de seda es comprava al País Valencià, es preparava a Barcelona i era cedit a les puntaires amb l’encàr-rec concret En Fiter hi posava el dibuix i la comercialització del producte acabat Medalles rebudes pels Fiter a dalt i adjudicació de la medalla de l'exposició de Londres 1851 El 1848 era el president de la secció de sederia de l’Institut Industrial de Catalunya Les altres seccions de l’Institut estaven…
barba
Indústria tèxtil
Quantitat de metxa o fil enrotllat en les bobines, quan s’on plenes, que es produeix en la filatura del lli, el cànem o el jute.
veta
Indústria tèxtil
Teixit cintiforme de baix preu, de lli o de cotó, fabricat amb lligat de plana o, excepcionalment, de sarja, emprat per a lligar, embenar, rivetejar, etc.
Creixement humà i material als Països Catalans
Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…
roc de Fraussa
Cim
Cim (1443 m) del massís muntanyós que separa l’Alt Empordà (Maçanet de Cabrenys) del Vallespir (els Banys d’Arles), a l’W del coll de Lli.
Al seu vessant meridional neix la riera de Fraussa , afluent, per l’esquerra, del riu d’Arnera
llençol
Indústria tèxtil
Peça de llenç, cotó, lli o d’altres fibres tèxtils, de mides grans i forma rectangular, que hom posa al llit per a abrigall immediat del cos.