Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
Howard Mayer Brown
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià composició amb W Piston i musicologia amb O Gombosi Es doctorà el 1959 amb una tesi sobre la música en el teatre francès del Renaixement L’any 1958 començà la seva activitat docent a la Universitat de Chicago, tasca que continuà fins a la seva mort Les seves contribucions al coneixement de la chanson francesa del final del segle XV i el principi del XVI i de la música instrumental del Renaixement foren capitals Publicà un gran nombre de llibres, entre els quals destaquen Embellishing sixteenth-century Music 1976 i A Florentine Chansonnier from the Time of Lorenzo the…
Gentile Bellini
Pintura
Pintor italià, fill de Iacopo Bellini i germà de Giovanni Bellini, amb el qual col·laborà en diverses ocasions.
Fou influït pel seu cunyat Mantegna El 1479 la Senyoria de Venècia l’envià a la cort del soldà Mehmet II, a Constantinoble, viatge que influí particularment sobre la seva sensibilitat pel pintoresquisme oriental La predicació de sant Marc a Alexandria, Galleria Brera, Milà La seva pintura, d’un gran valor documental, reflecteix un interès viu per la vida de la seva ciutat, que descriví com un espectacle Miracle de la Santa Creu, 1500 Galleria dell’Accademia, Venècia Fou, a més, autor de retrats excellents Mehmet II , 1480, National Gallery de Londres Lorenzo Giustiniani , 1465…
Arnau Fenolleda i Marquet
Història
Secretari reial.
S'inicià com a notari de la cancelleria napolitana d’Alfons el Magnànim, de qui esdevingué secretari, i fou batlle general de Catalunya 1446 Posseïdor d’una considerable fortuna, féu préstecs importants al rei i es dedicà al comerç del blat Fou fet cavaller per Joan II, a qui fou fidel, bé que sempre havia collaborat amb la Biga Molt influït per l’humanisme, tingué amistat amb escriptors italians Lorenzo Valla li dedicà la seva versió llatina de les faules d’Isop i es destacà pel domini del llatí i l’estil retòric dels nombrosíssims documents reials sortits de la seva ploma
Desiderio da Settignano
Escultura
Escultor italià, considerat el millor escultor florentí del primer Renaixement, després de Donatello i Luca Della Robbia.
Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina
Voghera
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrials indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al segle X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario segle XII i la catedral de San Lorenzo segle XVII El castell actual fou remodelat al segle XIV
Joan Baptista Bonet
Literatura catalana
Escriptor.
Carmelità de l’antiga observança 1668, ocupà diversos càrrecs dins l’orde Adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo Manucio , a partir de la versió castellana de Joan Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del segle XVIII També publicà Jardín del Carmelo 1660 Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions
,
Antoni Igual i Úbeda
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
Doctor en filosofia i lletres Fou mestre de català i collaborador assidu de la premsa valenciana El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea de l’Associació de Mestres Valencians Com a novellista publicà Juan Lorenzo 1953, premi València de literatura 1952, i Delers de jovença Tragèdies fernandines premi Joan Senent 1961 També conreà l’assaig cultural a Històries del País Valencià 1938, Història de Lo Rat Penat 1959 i València i els valencians 1967 És autor de la conferència La llengua materna 1957 i de biografies com Vida…
Guglielmo Ebreo da Pesaro
Música
Mestre de dansa, teòric i coreògraf italià d’origen jueu.
Treballà als centres cortesans més importants d’Itàlia escrivint danses per a casaments, carnavals, entrades triomfals i altres celebracions D’aquesta manera, s’estigué a la cort de Nàpols des de l’any 1465 fins al 1468, i fou mestre de ball de Federico de Montefeltro a Urbino i d’Isabella d’Este a la cort ferraresa cap al 1480 La seva obra principal és el tractat De practica seu arte tripudii vulgare opusculum , conservat en diverses còpies manuscrites, en què manifesta una major inclinació pels problemes pràctics de la dansa que no pas pels teòrics El tractat inclou danses de Domenico da…
Adriana Ferraresi del Bene
Música
Soprano italiana.
Fou alumna d’Antonio Sacchini al Conservatori de l’Ospedaletto de Venècia El 1783 fugí amb Luigi del Bene, amb el qual es casà Després d’actuar a Londres i al Teatro alla Scala de Milà 1785-87, anà a Viena, on interpretà obres de V Martín i Soler, A Salieri i WA Mozart, el qual compongué dues àries de Les noces de Fígaro per a ella El 1790 interpretà el personatge de Fiordiligi de Così fan tutte Amant del llibretista d’aquests textos, Lorenzo Da Ponte, les intrigues que mantingueren a la cort imperial provocaren l’expulsió d’ambdós el 1791 Posteriorment cantà en diversos teatres…
Damas
Cristianisme
Papa (366-384).
Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer Garrotxa Elegit per una part del clericat romà a la mort de Liberi, lluità contra Ursí, elegit per una altra part i finalment bandejat per un decret de Valentinià I Reuní a Roma uns quants sínodes metropolitans per tal de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica Tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans, que ornà amb poemes inscripció damasiana que féu inscriure damunt la pedra per un famós callígraf, Furi Dionisi Filòcal Tingué per secretari sant Jeroni Féu construir la basílica de San Lorenzo in Damaso …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina