Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
república de Gènova
Història
Entitat política sorgida al s. XI entorn de la ciutat de Gènova, independitzada de tota altra jurisdicció i regida alternativament per cònsols i per un podestà i més endavant per un capità del poble.
Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima de la ciutat, en augment constant després de la depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en collaboració amb Pisa, i creà un àmbit segur per als seus vaixells La primera croada 1096-99 donà un gran impuls a la seva marina i al…
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Repertori de la documentació municipal de Barcelona, més conegut per Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer.
Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…
,
Co-hong
Història
Grups de firmes mercantils xineses autoritzades pel govern a comerciar a Canton amb els comerciants procedents d’Occident, abans que la primera guerra de l’Opi (1839-42) ampliés les possibilitats de comerciar dels mercaders estrangers amb la Xina.
El terme prové de la corrupció del mot xinès kung-hang ‘empresa collectiva’
cònsol de nau
Història del dret
A l’edat mitjana, jutge elegit dins una nau per tal d’administrar-hi justícia mentre fos en alta mar o en terra estrangera i atendre a la recta distribució dels queviures; era elegit pels mateixos mercaders i tripulants.
El càrrec fou reglamentat per les ordinacions de la Universitat de Prohoms de la Ribera de Barcelona el 1258 És considerat com a precedent del cònsol d’ultramar
servita
Cristianisme
Membre de l’orde dels servents de Maria (Ordo servorum Beatae Mariae Virginis), fundat el 1233, segons la regla de sant Agustí, per set mercaders de Florència (canonitzats el 1888), reconegut pel papa el 1263 i aprovat el 1304.
La finalitat de l’orde és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió S'havia establert a Barcelona a la fi del s XIII, i a València, abans del 1340 Al final del s XV existia ja la província espanyola El 1835 foren suprimits els vuit convents masculins que aleshores hi havia a Espanya, i restaren només els de monges, un d’ells a Barcelona L’orde masculí fou restaurat el 1857
Bardi
Economia
Família de mercaders, després magnats, de Florència, els membres de la qual, a partir de Bartolo Bardi
(mort el 1310), cònsol del Calimala i un dels primers priors de Florència (1282), ocuparen càrrecs en el govern de la ciutat.
Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix, organitzaren una nova…
La vila de Solsona
Art gòtic
L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els dos senyors…
Banca Jover
Entitat bancària que té l’origen en els negocis iniciats el 1737 pels mercaders barcelonins Pere Jover i Joan Vidal sota el nom de Joan Vidal i Companyia —més tard Vidal i Companyia— a Valladolid (sucursal tancada el 1918) i Barcelona.
La societat disposava el 1760 d’un capital de 23 184 lliures i s’anà dedicant progressivament a la banca el 1863, en extingir-se la família Vidal, adoptà el nom de Jover i Companyia i establí Alfaro i Companyia Societat en Comandita, transformada posteriorment en Banca Alfaro i cedida a un consorci bancari A la mort de Josep Jover i Casas 1955, soci principal, la societat es transformà en Banca Jover SA El 1978 fou venuda al Banco de Santander, i el 1991 al Crédit Lyonnais, que arran de la normativa bancària de la UE el 1998 posà les seves filials de la Banca Jover a la venda Aquest any, l’…
Economia de l’Alt Urgell
Art romànic
Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina