Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
Masia del Mercadal (l’Espunyola)
Art romànic
Situació Un aspecte de la masia amb un interessant pany de mur d’època alt-medieval R Viladés Aquesta masia es troba vora l’església de Santa Margarida del Mercadal De manera que per a veure-la cal seguir pel mateix camí que hem indicat per a la capella Aquesta masia figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,3 — y 57,6 31 TCG 933576 Casa Aquesta masia presenta uns trets molt interessants Llàstima que amb els afegitons que s’hi han fet no es pugui veure millor tot el seu parament La part més interessant, sens dubte, és…
Sant Pere de Sant Domí (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poble de Sant Domí és situat, aproximadament, 1 km al nord de Sant Guim de Freixenet, prop de la carretera que mena a Sant Ramon Sant Domí constitueix un hagiotopònim que no ha perviscut en el titular de l’església actual, sant Pere Aquesta antiga parròquia, tanmateix, estigué dedicada primitivament a sant Domí i així consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Sancto Domi o Sancto Dominio Cal cercar els orígens d’aquesta parròquia a mitjan segle XI, quan es procedí a repoblar tot el sector al voltant de Cervera Aquesta…
Castell de Tarrés
Art romànic
El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents…
innovació
Economia
Introducció per primera vegada en el mercat d’un producte, o d’un procés modificat, a partir d’una idea, invenció o reconeixement d’una necessitat, i que ha estat acceptada pel mercat.
Per tant, se situa en l’ordre econòmic però quant a la invenció, se situa en l’ordre tècnic La innovació de disseny, de producte, d’envàs o del conjunt de l’empresa és un canvi organitzat per a maximitzar els resultats de l’activitat econòmica, i ha de formar part de les activitats i de l’esperit de l’organització Les innovacions poden ésser majors o radicals innovació radical , o menors o incrementals innovació incremental És evident la importància de les primeres, però no ho és menys el flux d’acumulació de les segones
blastodinials
Botànica
Ordre de dinofícies que viuen paràsites, sobretot a l’interior de petits crustacis planctònics (com Blastodinium
en copèpodes); a causa de llur sistema de vida, presenten l’aparell vegetatiu molt modificat (immòbil, fusiforme).
Durant la reproducció, formen dinòspores amb estructura típica de dinofícia
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens…
David Ricardo
David Ricardo pintat per Thomas Philipps
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista anglès, cap de l’escola anomenada ricardiana i un dels principals economistes de tota la història del pensament econòmic.
La lectura de la Wealth of Nations d’Adam Smith el portà a l’estudi de la ciència econòmica Interessat en els problemes econòmics de l’Anglaterra del seu temps i dotat d’un excellent sentit teòric, assolí un notable prestigi entre els economistes, al Parlament i davant l’opinió pública Al seu voltant, s’hi trobaren James Mill, McCulloch, West i De Quincey El 1815 publicà Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock , on plantejà el nucli inicial de la seva teoria Considerant una explotació agrícola com a tipus de l’activitat econòmica a…
Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església amb l’absis sobrealçat i afegitons a la part de migdia F Tur La Mota és un poble disseminat dependent de Riudellots de la Creu Mapa L38-12295 Situació 31TDG826557 Per arribar-hi des de Banyoles cal prendre la carretera C-150 en direcció a Girona Al lloc anomenat La República cal enfilar una carretera veïnal senyalitzada a mà esquerra, que en uns 3,7 km porta a l’església de Sant Martí de la Mota JMC-JRM Història Ès l’església parroquial de l’agregat de la Mota a Palol de Revardit, pertanyent al bisbat i comtat de Girona Probablement degué existir una…
Sant Martí de Rivert (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Petita església parroquial de la població de Rivert, edifici romànic molt modificat, però amb l’absis original que podria datar del segle XI ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és al centre del poble de Rivert, situat a 7 km de Salàs de Pallars JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG265798 Història Aquesta església fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp En la dècima del 1391, el capellà de Rivert hi figura amb la quantitat de setze sous L’any 1758, l’església estava en…
Sant Miquel de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista interior de la capçalera de la nau amb l’antic embigat, renovat posteriorment l’any 1986 J Camp La capella de Sant Miquel es troba, totalment isolada, al caire del serrat que separa la vall de Besan de la Vall Ferrera Mapa 34-9 182 Situació 31TCH584115 Per anar-hi cal prendre el corriol que porta a Besan, que surt des de Can Felip, un gran casal que hi ha entre Araós i Ainet de Besan, a peu de carretera Quan s’arriba al cim del serrat, des d’on és baixa cap a Besan, cal seguir el serrat en direcció a llevant, on cal cercar la capella, molt amagada entre els arbres JAA Història…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina