Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
cascavell

Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
aranya banyuda

Aranya banyuda (Gasteracantha hasselti)
budak (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Gènere d’aranyes que posseeixen un tegument resistent sobre l’abdomen, proveït d’espines i fiblons que els confereixen un aspecte estrany.
Hi ha moltes espècies d’aquest gènere, totes tropicals
aduar
Etnografia
Entre els pastors del nord d’Àfrica, conjunt de famílies governades per un caid que posseeixen uns costums i uns interessos comuns.
Part d’una tribu o agrupament superior, solen considerar-se descendents d’un mateix avantpassat A Algèria, ha estat considerat durant molt de temps com a unitat territorial Actualment viuen agrupats en circumscripcions que sovint no corresponen a les antigues tribus
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’…
boa
boa irisada ( Epicrates cenchris )
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom aplicat a una cinquantena d’espècies de serps de la família dels boids, que pertanyen principalment als gèneres Constrictor, Eryx, Corallus, Eunectes, Charina, Epicrates, Enygrus ofidis
).
Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és una mica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes habiten en…
John Dalton
Diagrames de John Dalton i models atòmics
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al…
Els procloròfits
Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
superorganisme
Biologia
Conjunt constituït per éssers vius i un o més components inorgànics que mostra característiques que no posseeixen els diferents components de manera individual.
John Hutton emprà el mot per primer cop el 1788 en definir la Terra com un superorganisme que caldria estudiar des del punt de vista de la fisiologia Són exemples de superorganismes les colònies d’alguns insectes i, segons la teoria de Gaia, la Terra amb tots els éssers vius que conté
osteïctis

Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més correntment,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina