Resultats de la cerca

Exemplar de ferro, procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 3 235 Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 3 235, es conserva un candeler procedent d’Olot Consta que va entrar a formar part de la collecció del museu abans de 1893 Aquest candeler, de ferro forjat, fa 23,50 cm d’alçada És compost per tres potes corbes El punt d’intersecció de les tres potes és format per una superfície triangular, de la qual surt la canya o scapus Aquesta és decorada amb dos nusos als dos extrems del superior parteix la punta o…

El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert amb una simple…

La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 I congrés de París, i els límits de la nova ciència continuen controvertits Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes toponímia— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics antroponímia— als quals ha calgut afegir els d’animals zoonímia i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc De la…

Els monjos eslaus Ciril i Metodi traduïren els cants litúrgics bizantins en llengua eslava segle IX Els seus deixebles, expulsats de Moràvia, es refugiaren a Bulgària Climent, el més conegut, obrí escoles, ensenyà la notació, compongué música i formà cors per a les esglésies Quan Rússia es convertí al cristianisme 988-989 hagué d’anar a cercar manuscrits per als oficis sagrats a Bulgària, únic fogar de cultura eslava d’aquella època Còpies d’alguns d’aquests manuscrits en búlgar antic i amb neumes bizantins es conserven en biblioteques russes els més antics daten del segle XI La tradició…

L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de quatre rimes…

El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…

Vida i obra Feu estudis de física i de filosofia Fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica, on llegí poemes en castellà Ja el 1838 havia traduït al català Gli animali parlanti de Casti, que restà inèdita i s’ha perdut, i aquest mateix any publicà a El Guardia Nacional , amb el pseudònim d’ Un Taberí , una carta en prosa i un romanç en defensa d’un ús públic concret de la llengua catalana El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa , evocació de la mort de la seva esposa en poemes amb influències de la tradició barroca i neoclàssica i amb elements de possible procedència…

En la consideració dels occitanismes del català, cal distingir entre els manlleus de la llengua literària antiga i els dels parlars contigus al domini occità, com és el rossellonès Als darrers pertanyen alavès ‘llavors’, canilla 'eruga’, codena 'cotna’, grasilles 'graelles’, let 'lleig’, lluset 'llampec’, etc Alguns d’aquests casos són moderns d’altres, com feda 'ovella’, es remunten a l’edat mitjana Alguna vegada la proximitat geogràfica deu haver permès de conservar un ètim abandonat per la llengua comuna, com és el cas del rossellonès verm 'cuc’, que es manté gràcies a una isoglossa…

Hom els ha classificats en tres grups diàlegs de joventut, diàlegs de maduresa i diàlegs de vellesa En els diàlegs de joventut , escrits abans del primer viatge a Sicília 338 aC, Plató tracta temes de procedència socràtica amb l’afany de rehabilitar la figura del seu mestre Fruit d’aquesta època són el Critó , sobre els deures cívics, l' Hípies menor , sobre la mentida i la veritat, el Gòrgies , on contraposa el dret de la justícia i el de la força, l' Alcibíades , sobre la justícia, el Menó , on nega la possibilitat d’ensenyar la virtut, l' Ió , sobre la poesia, l' Hípies major…