Resultats de la cerca

Situació Vista de l’interior de la nau de l’església, els trams de la qual hom pot veure com hanestat dividits per uns arcs F Tur L’església de Sant Briç, o Sant Brici, és el temple del poble de Tàpies, dit popularment Tapis, que és a l’alta vall de l’Arnera, en un planell entre el marge esquerre d’aquest riu i el barranc dels Horts, a poc més de 6 km a ponent del seu cap de municipi El nucli habitat és format per un conjunt de cases que s’agrupen entorn de l’església i és una bella mostra de l’arquitectura popular d’aquest sector pirinenc Mapa 219M781 Situació 31TDG755923 Per anar-hi cal…

Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…

El 22 de juliol de l’any 1617, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Tena Guadix – Tortosa 1622, bisbe de Tortosa diputat militar Felip de Sorribes i Descoll, donzell de Manresa domiciliat a Barcelona diputat reial Miquel Cerdà, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Pau Pla, ardiaca del Penedès i canonge de Barcelona oïdor militar Bonaventura Muntaner, donzell domiciliat a Cervera oïdor reial Pere Batlle, ciutadà de Girona Lluís de Tena estudià a la universitat d’Alcalá de Henares, on obtingué el doctorat i ocupà les càtedres…

Situació i presentació El municipi d’Oliola, d’una extensió de 86,28 km 2 , forma part de la subcomarca anomenada del Segre Mitjà És a migdia de la comarca, al límit amb les comarques de l’Urgell i la Segarra Confronta, al N, amb els municipis de Ponts i Tiurana, a l’E amb Vilanova de l’Aguda i Cabanabona, al S amb Torrefeta i Florejacs Segarra, Ossó de Sió i Puigverd d’Agramunt ambdós termes de l’Urgell, i vers l’W amb Agramunt també de l’Urgell i amb Artesa de Segre Al sector de tramuntana, concretament al NE, per on circula el Llobregós, afluent per l’esquerra del Segre, s’estén una llenca…

Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…

Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…

Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments oligocènics i es troben damunt…

Situació i presentació El terme municipal de Granyanella 24,35 km 2 , situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera E i Tàrrega W, de la comarca de l’Urgell, municipis amb els quals confronta a banda i banda al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer 450-550 m alt, i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres…

Situació Un aspecte dels vestigis d’aquest castell, que des de l’època àrab controlava el curs del Segre ECSA - J Giralt El castell de Llorenç es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG199379 El poble de Llorenç de Montgai es troba a 8 km de Balaguer seguint la carretera LV-9 047, de Balaguer a Camarasa, al marge dret del Segre Per a arribar al castell cal prendre un camí de cabres que surt des de l’estació de tren de Llorenç, situada…