Situació
Vista de l’interior de la nau de l’església, els trams de la qual hom pot veure com hanestat dividits per uns arcs.
F. Tur
L’església de Sant Briç, o Sant Brici, és el temple del poble de Tàpies, dit popularment Tapis, que és a l’alta vall de l’Arnera, en un planell entre el marge esquerre d’aquest riu i el barranc dels Horts, a poc més de 6 km a ponent del seu cap de municipi. El nucli habitat és format per un conjunt de cases que s’agrupen entorn de l’església i és una bella mostra de l’arquitectura popular d’aquest sector pirinenc.
Mapa: 219M781. Situació: 31TDG755923.
Per anar-hi cal agafar la carretera que hi porta des de Maçanet de Cabrenys. (JBH-MLIC)
Història
El lloc és esmentat l’any 954, quan el comte Guifré de Besalú donà al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou al terme de Maçanet: “…in villa que vochant Tapias”. Aquesta possessió “…in Tapias cum ipsos boscos cum terminis et adjacentiis illorum”, és confirmada a l’abadia de Camprodon pel papa Benet VIII, en una butlla de l’any 1017.
L’any 1362 hi ha notícia de la parròquia de “Sancti Bricii de Tapiis”, i en els nomenclàtors de la diòcesi del final d’aquesta centúria és esmentada l"Ecclesia parrochialis sancti Bricii de Tapies”.
El nom del lloc, Tàpies en la documentació més antiga, és pronunciat popularment Tapis. Cal assenyalar també que hom anomena Sant Briç, el patró, Brici, deixeble i successor de sant Martí al bisbat de Tours. (JBH-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una sola nau rectangular, a la qual, al costat de migjorn als segles XVII-XVIII foren afegides dues capelles laterals. Es tracta d’un edifici amb nombrosos problemes de datació.
J. Rodeja, J. Falguera, J. Torrent
L’església de Sant Briç o Brici de Tàpies és de planta rectangular i exteriorment no presenta cap divisió entre la nau i la capçalera. Es tracta d’un temple rural, d’origen alt-medieval, que presenta problemes de datació per les modificacions que ha sofert i perquè algunes de les seves estructures fan endevinar-hi una certa singularitat.
A l’interior hi ha una arcada que fa d’arc triomfal i assenyala la separació entre els espais de la nau i el santuari, ambdós, però, de la mateixa amplada. Cal precisar, però, que l’espai de capçalera insinua una planta lleugerament trapezial, ja que és una mica més estret a l’extrem de llevant que no pas prop de l’obertura vers la nau. Això és així pel desviament que presenta el mur de migdia al tram corresponent a aquesta capçalera.
L’interior de l’església ha esta encalcinat; únicament resten al descobert les dues arcades que posseeix. La nau és coberta amb una volta de canó i dividida en dos trams per un destacat arc toral de perfil ultrapassat, sobre ferms pilars adossats. Aquest arc, sense impostes, és fet amb dovelles llargues i no gaire amples, ben tallades en pedra calcària; els pilars dels muntants són de carreus de mida força gran.
L’arc d’entrada al presbiteri, ja esmentat, és també de mig punt i lleugerament ultrapassat, sobre uns pilars adossats que, en aquest cas, també són encalcinats. Aquest arc és fet, a diferència de l’arc toral, amb lloses sense treballar o només trencades, molt primes i allargades, que es disposen en ventall, amb el morter ben visible a les juntures. És probable que la forma de ferradura d’aquest arc fos originàriament més marcada a la seva arrencada, a tots dos costats, ja que sembla que ha estat alterat. Aquest detall potser es veuria confirmat si hom llevés l’arrebossat dels pilars que formen els brancals.
La volta de l’esmentat espai presbiteral presenta l’estranya particularitat d’ésser força més enlairada que no ho és la nau, relació que normalment s’inverteix; això fa suposar que és producte d’alguna modificació. Aquesta volta de la capçalera és també de canó; les capes d’arrebossat i encalcinat impedeixen qualsevol hipòtesi sobre l’època d’erecció d’aquesta volta i de la suposada reforma.
La porta d’entrada és situada al mur de migdia, al seu tram més occidental. A la part restant d’aquest costat foren afegides dues capelles, una de les quals s’obre a l’espai presbiteral, i una sagristia que s’avança del conjunt edificat vers llevant. Aquests afegitons daten, segurament, dels segles XVII o XVIII.
La porta esmentada és rectangular, amb llinda monolítica, potser també fruit d’alguna reforma. Als batents hi ha un conjunt de ferramenta romànic.
Les dues finestres que hi ha a l’edifici són de doble esqueixada, però ambdues poden haver estat alterades. La del mur de ponent és l’única obertura que té aquesta façana; l’arc extern és modern i a l’interior afecta una forma rectangular. Aquests detalls i l’estructura dels vessants semblen indicar que, a l’origen, era d’un sol biaix. L’altra finestra és al centre del mur de llevant, que també és arrebossat al parament extern. Per la situació excessivament enlairada i l’aspecte formal, és probable que la finestra sigui d’època tardana, potser com tot el mur on es troba.
Él frontis o façana de ponent crea una testera elevada sobre la qual es dreça un destacat campanar d’espandanya de tres pilars i dues arcades de mig punt, entremig i damunt les quals, al pinyó del mur, s’obre un minúscul arquet. Per la grossa carreuada que hi fou utilitzada, aquesta espadanya sembla que fou afegida a la nau posteriorment.
Els murs perimetrals del temple foren sobrealçats, en època tardana, quan hi fou construït al damunt un terrabastall, a nivell del qual hi ha la teulada de doble vessant actual.
L’aparell de la construcció només és enterament visible als murs de tramuntana i de ponent del temple, als paraments exteriors, i a la part subsistent “on no s’adossen capelles” del de migdia. Ambdós murs laterals eren coronats externament per una cornisa bisellada, tallada en peces de pedra calcària de travertí. Es conserva enterament al costat de tramuntana. La construcció es féu a base de blocs de pedra només trencats, en general de mides reduïdes, lligats amb un abundant morter de gra molt aspre, sorrenc, que resta ben visible. L’aparell és irregular, només amb tendència a la sedimentació horitzontal, la qual cosa fa que s’arribin a formar algunes curtes filades seguides, però sempre en espais molt reduïts dels paraments, detall que hom pot observar a la part superior del frontis. Aquest aparell lliga amb cantonades de carreus de mida petita, força ben tallats en pedra calcària porosa, de travertí —el mateix material utilitzat per a la cornisa—. Als murs hi ha barrejats diferents tipus de pedres.
Pels elements antics que subsisteixen a l’església i per la tradició pre-romànica d’algunes de les estructures visibles (arcs ultrapassats, aparell), creiem que pot ésser situada, hipotèticament, al segle X.
És evident, però, la dificultat que suposa explicar les rares estructures d’aquesta construcció, sobretot les del sector de capçalera de l’edifici, en les condicions en què es troba actualment.
És possible que l’edifici actual hagi perdut una antiga capçalera. Malgrat la seva planta lleugerament trapezial, l’actual espai presbiteral podria haver estat a l’origen, el tram més oriental de la nau. En aquest cas, el mur de llevant seria un afegitó fet quan desaparegué el primitiu absis. L’aspecte de la finestra d’aquest mur i el poc que hom pot endevinar-ne de l’aparell, sota l’arrebossat extern, no semblen pas desmentir aquesta possibilitat.
Si això fos així, però, la volta elevada de l’actual santuari, sembla que no es podria pas explicar, com un espai cupular, dins aquesta tradició, com a Romanyà de la Selva, per exemple, ja que no hi ha cap traça d’haver existit un transsepte.
És evident que caldria fer prospeccions als murs, les voltes i els altres elements avui amagats per resoldre tots aquest dubtes, i, a més, fer excavacions a llevant de l’actual església on probablement es trobarien vestigis de l’antiga capçalera, en cas d’haver existit. Així hom podria esbrinar també si la curiosa volta elevada respon, com en principi podem suposar, o no, a una reforma tardana. (JBH)
Forja
Un detall de la porta d’entrada amb la ferramenta que !a decora.
F. Tur
De l’església de Sant Briç de Tàpies ens ha pervingut una part molt important de la ferramenta que decorava la seva porta.
La porta és de fusta i és composta per dos batents, sobre els quals ha estat clavada la decoració de ferro, formada per la repetició de dos motius ornamentals.
El motiu ornamental més important és format a base de volutes cargolades a banda i banda d’un eix central i horitzontal respecte al terra. Aquest motiu apareix repetit en diferents mides i cobreix gairebé tota la superfície de la porta. L’estat de conservació és bo a la meitat superior dels dos batents de la porta, però a la meitat inferior hi ha volutes que han desaparegut, cosa que fa augmentar la sensació d’anarquia compositiva que ja tenia originàriament.
El segon motiu ornamental és situat a la part inferior dels dos batents de la porta i possiblement és fruit d’un reforçament posterior de la seva estructura. Aquest motiu és format per un eix horitzontal en forma de rombe molt allargat i, per tant, més ample de la part central que de les laterals. A cadascun dels laterals hi ha una mitja lluna cara amunt a la part superior i cara avall a la part inferior. Al batent esquerre de la porta aquest motiu és sobreposat a les volutes inferiors d’un dels motius ornamentals anteriorment descrits.
La porta conserva també un forrellat senzill, sense decoració, i part de la Peça que sostenia una anella. Aquesta Peça és circular, amb el centre sortit i presenta com a decoració dues fileres de punts incisos.
En general aquest tipus d’ornamentació és habitual en la decoració de portes; com a paral·lel dins la comarca hi ha la porta de Sant Llorenç d’Espinavessa, a Cabanelles i d’altres. (GYCP)
Treballs de restauració
L’any 1994 la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Maçanet de Cabrenys es feren càrrec de les obres de restauració d’aquest edifici. Aquestes consistiren en la consolidació del campanar i dels murs interiors i exteriors de la construcció, i també en la restauració de la cornisa de la façana. (MLIR)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: Aportacionsa l’estudi del pre-romànic empordanès, “Revista de Gerona”, núm. 72, Girona 1975, pàgs. 49-50.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 258-259 i 264.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 271.
- Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Textos i Estudis de Cultura Catalana, núm. 3, Barcelona 1983, pàg. 196. (JBH-MLIC)