Resultats de la cerca
Es mostren 1591 resultats
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
creença
Filosofia
Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.
Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’evidència dels…
Santa Maria de Malloles (Perpinyà)
Art romànic
Prop la barriada de les Malloles, al sud de la ciutat de Perpinyà, en un terreny aprofitat per la vinya on s’han dut a terme les excavacions de l’antiga Villa Gothorum , eren visibles fins al final de la dècada dels anys setanta un munt de rocs que indicaven l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Maria de les Malloles Aquesta església apareix documentada des del 967 quan el levita Seniofred, protector del monestir d’Arles, li va llegar una vinya Les notícies de deixes i del seu funcionament com a parròquia continuen els anys 1001, que és anomenada Sancta Maria de villa Maliolas , i el…
Habitacle i necròpoli de Cal Seuba (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació En una petita elevació del terreny, a una alçada de 647 m, a uns 100 m al NO de Cal Seuba i al peu del camí que mena a Cal Sala podem contemplar un conjunt molt remarcable integrat pels indicis d’un habitacle amb la corresponent necròpoli, tot envoltat de camps de conreu de cereals i a 1 km aproximadament al S de la Manresana Mapa 35-14362 Situació 31TCG788038 Necròpoli Planta de les tombes que conformen la necròpoli Joan Enrich Si ens aproximem al lloc podrem apreciar les restes de gruixuts murs de pedra seca amb pedres poc treballades i sense retocar, però una mica escairades, amb…
Necròpoli de cal Feliu (Navès)
Art romànic
Situació Una de les tombes que es troben situades al peu de la paret de la casa L Prat En la codinera on s’alcen cal Feliu de Navès i la seva església dedicada a Santa Maria hi ha restes de Q nombroses tombes excavades a la roca, amb el cap diferenciat dins la capçalera Seguint la carretera que va de Solsona a Berga, poc després de passar el veïnat de Navès, trobem un trencall a mà esquerra, d’on surt una pista de terra que porta, 1,600 km més enllà, a cal Feliu Necròpoli En tota la codina que hi ha sota la casa de cal Feliu i al seu voltant, al costat per tant de l’església, hi havia hagut…
Santa Margarida de Nabilles (Conat)
Art romànic
Situació Vista del conjunt d’aquesta església que serví el vilatge de Nabilles, avui despoblat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un lloc aïllat, al SE de l’indret on hi havia hagut l’antic vilatge de Nabilles, avui despoblat, que és a 1,5 km, en línia recta, al N de Conat Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 43” N - Long 2° 21’ 43” E Hom hi arriba a peu en uns 2 km per una sendera, que segueix la riba esquerra del petit riu de Nabilles Història Aquesta capella fou l’església de l’antiga localitat de Nabilles i segurament també prestà servei al lloc d’Arletes, al NW,…
Necròpoli de Fustanyà (Queralbs)
Art romànic
Necròpoli Durant els anys 1982 i 1983, segurament per tal de trobar els fonaments del possible nàrtex de l’església, es feu un forat davant la façana meridional d’aquest edifici Durant aquestes obres, que han culminat amb la construcció d’un porxo nou, en rebaixar el nivell del sòl més d’1 m, es destruí una part del cementiri medieval que hi havia en aquesta banda de l’església Sembla que a la part més profunda varen aparèixer unes canalitzacions fetes amb lloses Així mateix, s’hi trobaren nombroses tombes de lloses que, per llurs característiques, segurament eren de vers els segles XI o XII…
Les magnòlides
Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns…
Sant Quiri de Sas, abans Sant Tirs de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Hom suposa que el nom de la vila Sancti Tirsi s’ha de relacionar amb l’actual santuari de Sant Quiri de Sas, enlairat a la muntanya homònima 1 621 m, que fa de partió d’aigües entre la vall d’Erta i de Manyanet Des del punt de vista estratègic, l’indret ofereix una gran panoràmica de la rodalia A més a més, en la donació del lloc que van fer l’any 1069 els comtes Artau I i Llúcia de Pallars Sobirà, a favor de Sant Genís de Bellera, és diu que “ donamus glori vestre in territorio Sasso, in loco qui ab antiquis nominatur Subiligas aut nunc nominatur Sancti Tirsi ab integrum ”, la…
Els oligoneòpters o insectes de metamorfosi complicada
Larva eruga d’oligoneòpter, concretament del lepidòpter notodòntid Cerura vinula , anomenada cua forcada La complexitat de la metamorfosi és el tret més destacat de totes les espècies d’aquest gran grup, les larves de les quals no permeten ni tan sols imaginar la morfologia dels individus adults Així, aquesta eruga àptera, amb els ocelles de visió limitada, proveïda de falses potes abdominals, amb un apèndix caudal evaginable amb funcions defensives i rosegadora de fulles i tiges, esdevindrà una papallona adulta generosament alada, posseïdora d’ulls compostos, amb només sis potes toràciques,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina