Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
sessió
Cadascuna de les reunions dels membres d’una junta, d’un tribunal, d’una assemblea, etc, per ocupar-se dels treballs o els afers que els són encomanats.
Ecologia i medi ambient 2009
Ecologia
Barcelona, en el camí del Protocol de Copenhaguen Sessió plenària de la conferència sobre el canvi climàtic, celebrada a Copenhaguen © IISD / Earth Negotiations Bulletin Barcelona va acollir, la primera setmanade novembre, les reunions de l'última sessió preparatòria de la 15a conferència dela Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides COP15, que es va celebrar del 7 al 18 de desembre a Copenhaguen Després de dos anys de treballs preparatoris, els delegats de 193 estats havien d'aprofitar la reunió de Barcelona per a concretar els detalls d'un acord internacional que…
Brasil 2012
Estat
El balanç del segon any de mandat de la presidenta Rousseff va mostrar uns resultats ambivalents, amb una efectivitat limitada en la modernització del sector públic i de l'Administració, mentre que van ser més evidents els fruits obtinguts amb els impulsos a la iniciativa privada D'aquesta manera, es va refermar la capacitat gerencial de Dilma Rousseff i el caràcter imprès a la seva acció de govern, orientada a promoure polítiques per a potenciar la competitivitat econòmica i a dedicar més recursos a impulsar l'avenç tecnològic Respecte a la voluntat de millora en la qualitat de la política…
Frederic Rahola i Trèmols

Frederic Rahola i Trèmols
© Fototeca.cat
Economia
Historiografia catalana
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…
, ,
Académie Française
Institució sorgida de les reunions d’un grup de literats, que fou reglamentada per Richelieu el 1634 i reconeguda per Lluís XIII el 1635 i pel parlament el 1637.
La finalitat que li atribuí Richelieu fou de regular la llengua francesa, i així li encarregà la redacció d’un diccionari i d’una gramàtica, a més d’una retòrica i d’una poètica El diccionari fou publicat el 1694, i posteriorment ha estat objecte de diverses edicions i ampliacions la gramàtica no fou publicada fins el 1933 Un altre dels seus primers treballs fou Sentiments de l’Académie française sur Le Cid 1637, definició dels acadèmics sobre l’obra de Corneille, que escriviren a petició de Richelieu El 1672, Lluís XIV s’erigí en protector de l’acadèmia i li féu donació d’una sala del Louvre…
Guillaume Costeley
Música
Compositor i organista francès.
Vida Les primeres obres conegudes daten d’una publicació parisenca del 1554 on apareixen dues chansons compostes per ell Fou organista de la cort del rei Carles IX de França, a qui servia des del 1560 Participà en les reunions de l’Académie del poeta Jean Antoine de Baïf, un dels impulsors del grup de La Pléiade, nucli dels humanistes francesos Des del 1570 fixà la seva residència a Évreux, on gaudí del títol de príncep de la música de la Societat de Santa Cecília El 1575 fundà el concurs conegut amb el nom de Puy de Musique d’Évreux, destinat a premiar la millor composició…
batlle
Història del dret
Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic (feudals i emfitèutics, o no).
Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del sobirà en temps de Ramon Berenguer el Vell En l’ordre…
Tractat Internacional per al Control del Comerç d’Armes
Iniciativa propugnada el 1995 per a l’adopció d’un acord internacional, jurídicament vinculant, que estableixi les regles i els criteris per a autoritzar el comerç d’armes, basades en el respecte als drets humans i del dret internacional humanitari.
Aquest tractat permetria prohibir totes les transferències d’armes que tinguin uns efectes indiscriminats, les transferències d’armes a països on es duen a terme greus i persistents violacions dels drets humans o del dret internacional humanitari, o bé les transferències que posin en greu risc l’estabilitat regional o el desenvolupament sostenible Fou llançada per un grup de guardonats al premi Nobel de la pau, liderats per l’expresident de Costa Rica Óscar Arias És promoguda per les ONG Amnistia Internacional, IANSA i Oxfam L’any 2000, amb l’ajuda d’experts en dret internacional, les ONG que…
Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic
Dret internacional
Organització internacional que impulsa el progrés econòmic, social i cultural dels països del SE d’Àsia i la pau i l’estabilitat de la regió.
Creada a Bangkok el 1967, en són membres fundadors les Filipines, Indonèsia, Malàisia, Singapur i Tailàndia Té vuit comitès permanents de comerç i turisme, indústria, alimentació, etc i celebra una conferència anual de ministres d’afers estrangers dels països membres, i reunions a alt nivell no periòdiques D’ençà del 1976 té una secretaria permanent a Jakarta El mateix any els estats membres signaren un Tractat d’Amistat i Cooperació que posava l’accent en la no-ingerència i estava obert a estats tercers s’hi afegiren la Xina, l’Índia, el Japó, Rússia i Corea del Sud Els anys…
Marc Valeri Marcial
Literatura
Escriptor llatí.
Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus últims vint…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina