Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
Santa Cristina (la Menera)
Situació Petita capella d’una gran rusticitat, amb característiques constructives pròpies del segle XII ECSA - A Roura Aquesta església és situada al sud-est del poble de la Menera, al cim d’un contrafort de la serra de la Baga de Bordellat, prop del mas de Can Batlle Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′ 18″ N - Long 2° 31′ 53″ E Per a arribar a la capella cal agafar una pista que surt del poble de la Menera en direcció a migdia Cal prendre a mà esquerra el trencall que mena als masos de Can Batlle i l’Aulina Hom també pot arribar-hi a peu per un corriol que, a la sortida de la…
Torre de Vaqueró (Llo)
Art romànic
Situació Torre de guaita situada sobre un penyal al nord del poble i el castell de Llo ECSA A Roura Torre de guaita situada sobre una roca al nord del castell de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 39” N - Long 2° 5’ 41” E Si seguim la carretera que va de Llo a Eina, abans de deixar la població de Llo, hem de girar a la dreta Podrem deixar l’automòbil sota la torre, a la qual es puja per un corriol en pocs minuts JBM-LICS-JCR-ERR Torre Torre de planta quadrada Només han conservat les façanes sud i est i una bona part de la nord A l’interior, els costats fan 3,5 m de llarg El…
Sant Cristòfol de Llúgols (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Petita església de nau i absis llis, vista des del costat nord-est ECSA - A Roura Aquesta església és al veïnat quasi despoblat de Llúgols, al nord-oest de Rià, a la riba esquerra del riu Callau, a 730 m d’altitud Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 16” N - Long 2° 22’ 34” E Per a arribar-hi, cal prendre a Rià la D-26 en direcció a Conat A mig camí, a uns 2,5 km, s’ha de prendre a mà dreta una sendera que travessa el Callau, davant del còrrec de Llúgols, i en uns 2 km a peu mena a l’església Història El lloc és esmentat per primera vegada en un document del 18 de juliol…
Castell de la Bulella o de la Volella (Fullà)
Art romànic
Situació Una de les cares del gran quadrilàter que forma aquest castell, avui dia destinat a explotació agrícola ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell es troben 200 m al sud del Veïnat d’Amunt, situat a uns 5 km de Vilafranca del Conflent per la carretera D-6 Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 16” N - Long 2° 21’ 58” E Història El lloc de Bulella és esmentat des de l’any 947 El seu castell fou el seti d’una senyoria que el 1165 era a mans de Berenguer de Vilar, que la tenia per Guillem de Fullà, el qual, alhora, la tenia per Guillem I de Canet espòs de Cerdana de Rodés La jurisdicció del…
Sant Climent de la Serra o de Sagamà (Fullà)
Art romànic
Situació Interior de l’església, netejat i agençat, bé que mancat de volta, amb l’absis al fons ECSA - A Roura És situada sobre una cresta, exactament en un punt que fa de límit entre els termes de Fullà i Cornellà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 8” N - Long 2° 22’ 5” E Hom hi arriba en 1, 5 km per una carretera que parteix de la D-6 a l’altura de Fullà Història Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll La primera menció del lloc es troba en la donació del comte de Cerdanya Oliba Cabreta , del 975, a Santa Maria de Ripoll d’un alou del difunt vescomte…
Sant Jordi del castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Àmbit de la nau i mur de ponent de l’església, l’únic ben conservat ECSA - A Roura Aquesta església castellera ocupa l’extrem sud-est del recinte superior del castell de Pèirapertusa, al qual ha donat nom Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 19″ N - Long 2° 33′ 26″ E Hom accedeix al recinte sobirà del castell per una escala de setanta graons tallats a la roca La tradició anomena aquesta obra “l’escala de Sant Lluís” LB Història Aquesta capella fou bastida a mitjan segle XIII, en el moment en què es construí tot el conjunt del recinte superior del castell per ordre del rei…
Sant Cebrià de Rosselló
Art romànic
Situació Costat sud-oest de l’església, reconstruïda al segle XVIII sobre un edifici romànic, soterrat sota l’edifici actual a causa dels alluvions dels rius Rard i Tec ECSA - A Roura El poble de Sant Cebrià de Rosselló és situat a 2 km de la costa, prop d’Elna Les restes de l’antiga església de Sant Cebrià, que fou reconstruïda gairebé totalment al segle XVIII, es conserven avui en l’actual església parroquial Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 3° 0’ 7,2” E Sant Cebrià és a 3 km al nord-est d’Elna, tot seguint la carretera D-40 Història Tenim coneixement d’aquesta…
Pont d’en Xandre (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Pont sobre el riu Bulès, un dels pocs exemples d’aquest tipus de construccions romàniques que han pervingut fins a l’actualitat ECSA - A Roura Pont situat al nord del poble de Bula d’Amunt, damunt el Bulès, al costat del molí d’en Xandre Resta actualment molt tapat per les plantes A més, tota la part oriental del pont actual, una ampliació, ha estat feta modernament Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 16’ 2” N - Long 2° 37’ 14, 4” E Des de Bula d’Amunt, aproximadament a 1 km, havent deixat a mà esquerra uns masos, hi ha a la dreta un castanyer i un camí que baixa cap al…
Vila i castell de la Bastida
Art romànic
Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren…
Santa Maria de Baixàs, abans Sant Esteve
Art romànic
Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina