Resultats de la cerca

Situació Restes totalment erosionades d’aquest antic castell andalusí ECSA - J Giralt Les restes d’aquest castell es troben al vèrtex geodèsic que marca el punt de confluència dels termes municipals de Castelló de Farfanya, Os de Balaguer, les Avellanes i Santa Linya, i de l’antic terme de Gerb Recentment, l’indret que ocupava el castell ha rebut el nom de Torreta o Torreta dels Quatre Batlles, per la situació topogràfica i geogràfica que ocupa Mapa 32-13327 Situació 31TCG149359 Per arribar-hi cal seguir la carretera que porta de Gerb a Vilanova de la Sal fins al quilòmetre 5, 5, on neix una…

Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella prop del mas Vila-seca El…

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…

Situació Temple romànic, ampliat amb capelles laterals i un campanar ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Donat és a la part alta del nucli urbà de Sedó, situat a la riba dreta del Sió, al sector ponentí del terme municipal Mapa 34-14 361 Situació 31TCG555217 Per a arribar-hi, des del nucli de població de Tarroja de Segarra, a mig camí entre Cervera i Guissona, cal prendre la carretera L-324 en direcció a Concabella, i a 1,5 km es troba el poble de Sedó XSB Història Tot i que les primeres referències sobre l’església de Sedó són de mitjan segle XI, el lloc i el castell de Sedó són…

Situació Antiga parròquia del poble de Timor, ara en ruïnes com tot el llogaret ECSA-X Solé L’antiga església parroquial de Sant Jaume forma part del conjunt aïllat i en ruïnes de Timor, situat dalt d’un turó visible des de la N-II, anant de Cervera cap a Barcelona Mapa 34-15 390 Situació 31TCG610116 Des de la carretera N-II, a uns 6 km de Cervera en direcció a Barcelona, s’agafa una pista a mà esquerra que hi mena XSB Història Aquesta església, antiga parròquia del lloc de Timor, és esmentada per primera vegada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII L’…

Aquest castell era situat on avui hi ha el poble de Torres de Segre De les antigues construccions no en queda rastre El lloc és esmentat per primera vegada en el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera de 1133, abans, doncs, de la conquesta de Lleida Guillem Dalmau deixà el castell de Torres en alou al seu nét Guillem Segons el discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde , Torres formava part de l’antic districte de la ciutat de Lleida L’any 1153, Guillem de Cervera donà a Santa Maria de Poblet una terra in termino llerda, in loco ubi dicitur Torres El 1173…

Situació Vista aèria de l’escarpat roquetar calcari on es drecen les escasses restes del castell, molt minvades per la construcció del proper santuari de la Mare de Déu de Pena ECSA - Jamin Les restes d’aquest castell, que donà lloc a la població, es troben al cim d’un escarpat roc calcari a la banda dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 22,8” N - Long 2° 46’ 38,4” E Hom arriba a les Cases de Pena per la carretera D-117, de Perpinyà a Quillà Les Cases de Pena és a 14,5 km de Perpinyà Història L’antic castell comtal de Pena castellum Penna , 1012, 1020 castrum de Penna , 1068-95…

Situació Vista aèria del cim de la serra d’Almenara amb la torre del castell, en curs de restauració, i l’església de Sant Salvador o Sant Vicenç ECSA-JR González Aquest castell, que rep el nom popular de Pilar d’Almenara, es dreça al punt més alt de la serra d’Almenara, a l’extrem meridional de l’altiplà que la corona La serra d’Almenara separa pel sud el Sió de les terres planes de l’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG394244 Cal prendre la carretera que d’Agramunt porta directament a Tornabous Al cap de 4 km s’arriba al coll de la serra d’Almenara Poc abans d’arribar a aquest punt cal…

Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…

Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…