Resultats de la cerca
Es mostren 426 resultats
articulació
Música
Manera com es connecten les notes consecutives d’una línia melòdica jugant amb factors com l’atac i la caiguda de les notes o també la continuïtat o discontinuïtat sonora entre elles.
L’articulació comprèn tots els aspectes de la veu i els instruments que determinen com és el principi atac i el final de cada nota Els dos extrems possibles en l’articulació són definits per les expressions legato —que indica que no hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— i staccato —segons la qual sí que hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— Entre ambdues indicacions hi ha una gran quantitat de possibilitats intermèdies Pot ser que el tipus d’articulació sigui expressament demanat pel compositor o bé que l’intèrpret n’adopti el més adequat segons la seva concepció del fragment…
Sant Feliu de Codines
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu de Codines es troba a l’extrem de migdia de la vila i centra el barri històric conegut com la Sagrera Mapa L37-14364 Situació 31TDG302153 Sant Feliu de Codines és a la cruïlla de les carreteres de Mollet a Moià i de Llinars a Sant Llorenç Savall aquesta darrera passa a frec del barri de la Sagrera MDFG Història La parròquia de Sant Feliu de Codines, conjuntament amb les parròquies de Sant Pere de Bigues, de Sant Esteve de Palaudàries, de Sant Mateu de Montbui, de Santa Eulàlia de Ronçana, de Sant Andreu de Samalús i de Sant Genís de l’Ametlla,…
La diversitat cultural a l'antiga Unió Soviètica
Les dimensions de la Unió Soviètica en feien el país més gran del món, tot ocupant gairebé la vuitena part de la superfície emergida del planeta aquesta immensitat no es reflecteix en la seva població, uns 145 milions d’habitants, amb una relativa homogeneïtat ètnica, ja que d’aquests habitants es declaren nacionalment i lingüísticament russos prop del 82% La gran varietat nacional de Rússia ha condicionat tradicionalment la cultura russa, avesada a combatre, assimilar i conviure amb cultures diferents, que han acabat influint poderosament en la formació de la pròpia nació Tanmateix, els més…
Manuel Tomàs, de Vilanova i la Geltrú
Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862 El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pellícula de zinc Anunci publicat a l'…
Santa Pelaia de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Vista del sector nord-est d’aquesta antiga filial de Sant Romà de Perles ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació Aquesta capella és situada en un lloc enlairat, proper a Coll de Boix i a les envistes de la Tossa de Cambrils, a la banda meridional del terme, a frec dels límits amb el Solsonès Mapa 34–12291 Situació 31TCG668692 S’hi accedeix per la carretera de Sant Llorenç de Morunys que s’inicia al pont de l’Espia Poc abans de Coll de Boix, a mà dreta, es troba una pista que, amb un breu recorregut uns 55 m porta a la capella, visible de la carretera estant Cal demanar la clau a la rectoria d’…
Celrà
Celrà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació El municipi de Celrà, que havia tingut una extensió de 25,9 km 2 , restà reduït a 20,14 després de l’agregació a Girona de la plana de Campdorà , aigua amunt del congost del Ter A l’E confronta amb els municipis de Bordils i Juià , al S i a l’W amb Girona, i també a l’W i al N amb el de Sant Julià de Ramis El terme és situat a la dreta del Ter, riu que fa de termenal al sector nord-occidental s’estén al N per la plana regada per la séquia d’en Vinyals , que enllaça amb el pla de Bordils, i al S i a l’W per la zona muntanyosa de les serres de Tramont i de Sant Miquel,…
Santuari de Montgarri (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici, a la part inferior del mur de la qual és visible l’aparellat alt-medieval, amb arcades fetes amb blocs de pedra posats a plec de llibre A Benet Aquest santuari es dreça a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants meridionals de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, prop del poble d’Eth Dossau Mapa 149M781 Situació 31TCH368365 S’hi va per una pista forestal que, amb inici a Bagergue, travessa el pla de Beret i avança seguint el curs de la Noguera Pallaresa fins a arribar al santuari Actualment, és preferible anar-hi per una…
Castell de Queragut
Situació Aspecte d’aquesta important fortalesa que fou bastida aprofitant tot l’espai del cim d’una penya rocallosa ECSA - A Roura Queragut és el poble més meridional del Donasà, situat a uns 4 km del coll de les Ares, límit nord del Capcir El castell és situat al cim d’una roca prominent que s’alça al vessant suau de la vall, al costat del poble Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 42′ 3″ N - Long 2° 5′ 58″ E Si venim del Capcir, podem anar a Queragut per la D-32 si venim del nord, podem seguir la D-16 i passar per Ròsa i Lo Pla Hom es pot aproximar al castell des del poble L’accés és difícil, ja…
Castell de Sacama (Olesa de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’esperó rocós situat davant la capella on es conserven els escassos vestigis d’aquesta fortalesa ECSA - J Todó És situat sobre unes altes roques 466 m aïllades entre dos torrents, a la part nord-oriental del terme Per arribar-hi s’ha d’agafar, a la sortida d’Olesa, la carretera de Vacarisses Vora el quilòmetre 6, després d’haver travessat el torrent de Sant Pere, i prop de l’enforcall amb la carretera de Terrassa, surt el camí de muntanya que hi duu Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història Les primeres citacions del castell de Sacama són dels anys 938 i 940, en…
Santa Maria de l’Eula (el Soler)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquest antic monestir cistercenc, avui dia utilitzat com a dependència d’usos agrícoles Arxiu Gavín Aquesta església és situada al lloc ara anomenat mas de l’Eula, a migdia del terme Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 56,4” N - Long 2° 47’ 35,4” E L’edifici és 1,8 km al sud del poble del Soler S’hi arriba per la carretera D-37 PP Història Santa Maria de l’Eula fou la seu d’un priorat de monges cistercenques, el qual depenia de l’abadia de Santa Maria de Fontfreda Narbonès La seva existència és atestada des del 1175 A més del domini immediat de l’Eula, la comunitat adquirí,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina