Resultats de la cerca

El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades sovint…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i en 1935-36 amplià la seva formació a París amb Louis Bleuzet Continuà els estudis de perfeccionament a Düsseldorf, on feu diversos concerts i recitals Fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de l’Orquestra Municipal, i professor del Conservatori Municipal i del Liceu Reconegut intèrpret de música contemporània, estrenà la Sonata per a oboè i clarinet baix , de J Homs Barcelona, 1956, així com altres obres del mateix compositor Participà en la primera interpretació a Barcelona de l' Oratori de Nadal de JS Bach, el 1969…

Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les seves obres…

Es formà al costat del seu pare, el també compositor Gregorio Turini, instrumentista al servei de la cort de l’emperador Rudolf II a Praga Encara nen, Francesco ocupà el càrrec d’organista a la cort imperial Fou enviat a Itàlia per a completar la seva formació i, de retorn a Praga, fou nomenat organista de la cort, càrrec que mantingué fins a la mort de l’emperador 1612 Llavors anà de nou a Itàlia i treballà a Venècia i, a partir del 1620, a Brescia, on ocupà el càrrec dde la catedral fins que morí Publicà diversos llibres de madrigals i de motets Algunes de les seves sonates per a dos…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva…

Pertanyia a una antiga família de compositors i instrumentistes flamencs, els primers membres de la qual es troben documentats al segle XVII Treballà com a intèrpret d’oboè per al príncep elector de Baviera mentre aquest fou als Països Baixos, i el 1726 es traslladà a la cort de l’elector a Munic Posteriorment esdevingué oboè de cambra del rei a Versalles i el 1746 tornà a Gant Quan morí, la seva vídua cobrà una pensió del rei de França en reconeixement als serveis musicals del marit Loeillet escriví sonates per a dues flautes, o dos violins, i baix continu seguint el model de la sonata…

Inicià la seva formació a Torí i després, cap al 1780, es desplaçà a Roma Ensenyà violí i dirigí l’orquestra del Teatro Valle durant quinze anys Més tard, sota el mecenatge de Tommaso Balucanti, s’installà a Ascoli, on es casà i passà els darrers anys de la seva vida El 1791 i el 1796 publicà a Roma els dos volums d' Elementi teorico-pratici di musica con un saggio sopra l’arte di suonare il violino , que fou un dels tractats amb més repercussió dins l’àmbit de la música del segle XVIII L’obra, impregnada d’un fort didactisme, és tant un mètode de violí com un tractat de teoria de la música i…

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare Entre el 1741 i el 1750 fou director musical del monestir de Marchtal, i sotsprior a partir del 1763 Fou un dels compositors bavaresos de música eclesiàstica més ben coneguts del seu temps, i gràcies a ell el monestir de Marchtal aconseguí una gran reputació musical Compongué cantates, salms i misses de grans dimensions, en les quals destaca el seu domini del contrapunt i una gran inventiva melòdica, observable en les seves àries L’escassa música instrumental que se’n conserva consisteix en suites per a clavicèmbal i partites, obres on s’…