Resultats de la cerca

Es constituí gremi el 1774 i tingué una evolució accidentada fins al primer terç del segle XIX

Pot ésser completa, quan reemplaça totes les dents, o bé parcial La dentadura artifical ha de satisfer les funcions masticatòria, fonètica i estètica Les dents poden ésser de porcellana o bé de resines arcríliques La resta de la dentadura pot ésser feta amb resines, o amb aliatges d’or o de crom-cobalt

Amb aquesta operació s’obté un producte que gaudeix de les diferents propietats dels seus components Així, hom acobla teixits diversos amb capes de matèries esponjoses foam lay , per a millorar la capacitat d’abrigament d’aquells, conservant llur permeabilitat, o bé amb làmines de goma o matèries sintètiques per a impermeabilitzar-los L’acoblament és fet, generalment, utilitzant adhesius, pressió o calor Hom recobreix la superfície d’un dels teixits components, per exemple, amb adhesiu i el fa passar juntament amb l’altre o els altres materials entre corrons de…

S'establí a Canet de Mar, on tingué un fàbrica de teixits de punt El 1915 hi fundà una escola catalana pel sistema de Montessori i un Patronat Local de Cultura, que presidí fins el 1939 Des del 1917 formà part com a regidor de l’ajuntament de Canet, i en fou alcalde en 1931-36 Impulsà la creació d’una biblioteca popular 1919 i de la plaça del mercat 1933 Fou el promotor de l’Escola de Teixits de Punt, una de les més importants d’Europa, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n'ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39 Des del 1939 residí a Prada,…

La termografia mamària és un mètode diagnòstic consistent en el registre fotogràfic de la mama amb una tècnica especial que mostra amb diverses tonalitats les zones que tenen temperatures diferents Aquesta tècnica es basa en el fet que tots els teixits de l’organisme desprenen una determinada quantitat d’escalfor, deguda a les reaccions metabòliques que tenen lloc a l’interior de llurs cèllules La quantitat d’escalfor despresa varia segons el grau d’activitat del teixit A més, la temperatura d’un teixit també varia segons el grau d’irrigació sanguínia que rep, ja que la sang,…

L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…

És anomenada virulència o agressivitat la capacitat que tenen els microorganismes d’originar, després d’infectar l’organisme de l’ésser humà, una malaltia infecciosa L’agressivitat dels agents infecciosos varia considerablement segons els tipus o les espècies, ja que depèn de diverses estructures o mecanismes que els agents infecciosos posen en funcionament després de la infecció Això no obstant, tots tenen un grau més o menys important d’agressivitat, ja que d’una altra manera no podrien originar una malaltia infecciosa Bàsicament, la virulència dels microorganismes es troba determinada pel…

És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments, entren en contacte…

És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb…