Resultats de la cerca

Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien estat…

És format per dues cadenes fortament lligades, les gentamicines C 1 i C 2 , que hom ha pogut separar Es presenta en forma de pólvores amorfes que es fonen entre 102° i 108°C el pes molecular és de 543

Així, per exemple, per a representar el sistema vocàlic accentuat del rossellonès 1 i el de la resta del català continental 2, hom tindria el sistema següent El diasistema és aplicat especialment en la descripció de dialectes de frontera

És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles Les calcàries dolomítiques més conegudes són…

Graduat a la Universitat de Kyoto l’any 1975, es doctorà el 1978 amb una tesi sobre l’endomorfisme dels anells en variants abelianes Posteriorment fou professor assistent en aquesta universitat fins el 1980, que passà a la Universitat de Nagoya, on fou nomenat professor titular el 1988 L’any 1990 retornà a la Universitat de Kyoto, on ocupa una càtedra Des del 1977 ha estat professor visitant en diverses universitats dels EUA El seu interès se centra en la geometria algèbrica, i ha desenvolupat tècniques per tal de resoldre el problema de la classificació completa de les varietats…

Forma escates, grànuls o pólvores, de color blanc o groguenc, gairebé sense olor, i és gairebé completament soluble en aigua, amb la qual dóna un mucílag És constituïda per arabina amb petites quantitats d’impureses, tals com tanins, i amb el 13,15% d’humitat Les varietats més conegudes són la goma Kurdufān, que prové de l' A verek i és la més apreciada, i la goma Senegal, que prové de l' A senegal La goma aràbiga, dita així per l’ús que en feren els metges àrabs, és emprada, com a adhesiu, espessidor, emulsionant i estabilitzant colloidal, en les indústries tèxtil, alimentària…

És un fluofosfat de calci PO 4 3 FCa 5 , a vegades amb part de clorofosfat de calci PO 4 3 ClCa 5 en mescla isomorfa Té aspectes diferents, des de l’incolor i transparent fins a molt fosc i opac Les varietats groga verdosa esparragolita i verda blavosa moroxita són les més importants Té lluïssor vítria i és òpticament uniaxial i negativa i, a vegades, birefringent i pleocroica És fosforescent en escalfar-se És la matèria primera principal per a l’obtenció d’àcid fosfòric Es troba associada a roques magnètiques de molts tipus diferents península de Kola, Rússia a les pegmatites…

Actualment hom diferencia diferents varietats d’aquest càncer La forma clàssica correspon a un angiosarcoma cutani que inicialment es presenta com una taca morada i plana que, després d’un temps d’evolució variable, es torna sobre elevada i dona lloc al desenvolupament de nòduls, generalment localitzats en els membres inferiors i a les mans aquesta forma afecta predominantment homes adults, és de creixement lent i té una escassa disseminació El sarcoma de Kaposi associat a la sida és més greu, presenta una progressiva disseminació orgànica i es manifesta amb lesions nodulars…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el pastel, el guaix i…