Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
velocitat angular
Física
Velocitat en què el paràmetre que experimenta una variació és l’angle φ que forma el vector que representa la posició d’un punt material respecte a una direcció de referència.
És a dir, La velocitat angular és una magnitud vectorial la direcció de la qual és perpendicular al pla en què es produeix la variació de l’angle, i el sentit, és el d’avanç que té un tornavís que gira en el mateix sentit que la variació de l’angle La unitat de mesura en el SI és el radiant per segon rad/s, bé que correntment hom fa servir les revolucions per minut rpm
velocitat areolar
Física
Velocitat amb què el radi vector d’un punt material, sotmès a un sistema central de forces, descriu l’àrea S compresa entre el centre de forces i la trajectòria del punt.
isospín
Física
Magnitud física pròpia dels hadrons, representada per un vector d’un espai abstracte tridimensional, la tercera component del qual, T3 , permet de caracteritzar els diferents membres d’un grup de partícules.
L’isospín es conserva en les interaccions fortes
intensitat de camp elèctric
Electrònica i informàtica
Física
En un camp elèctric, vector de magnitud igual al quocient entre la força exercida sobre una càrrega elèctrica i aquesta càrrega, i de la mateixa direcció i el mateix sentit que la força.
La unitat en el SI és el volt/metre
espai fàsic
Física
Espai euclidià de 6N dimensions les coordenades del qual són les tres components del vector de posició i les tres components de la velocitat de cadascuna de les N partícules que componen un sistema material.
derivada direccional d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció D ⊂ℝ n →ℝ, un punt a∈D, i un vector no nul v∈ℝ n , límit, si existeix, del quocient [f( a+h v) - f( a)]/h, quan h tendeix a zero.
Si aquest límit existeix hom el nota per f ´ a , v , i hom diu que f és derivable en la direcció v en el punt a i que f ´ a , v és la derivada de f en la direcció en el punt a Les derivades parcials són derivades en la direcció dels vectors unitaris canònics de ℝ n
espiral logarítmica
espiral logarítmica
Matemàtiques
Espiral en la qual l’argument és proporcional al logaritme del radi vector, de manera que té com a equació polar r = ekθ, i que talla tots els seus radis vectors segons un mateix angle.
camp central
Física
Camp de forces en què la força experimentada per una partícula situada a qualsevol punt del seu domini és un vector dirigit a un punt fix únic, que és anomenat l’origen o el centre de forces.
Olivier Messiaen
Música
Compositor, teòric musical i ornitòleg provençal.
Vida A onze anys entrà al Conservatori de París, on estudià amb Jean i Noël Gallon, M Dupré i P Dukas El 1931 fou nomenat organista de l’església parisenca de la Sainte-Trinité, on treballà fins a la seva mort Cofundador del grup La Jeune France, fou professor de la Schola Cantorum i de l’Escola Normal de Música de París El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou mobilitzat Capturat pels alemanys, romangué en un camp de concentració a Silèsia, on compongué Quatuor pour la fin du temps Altra vegada a París 1941, ingressà com a professor d’anàlisi musical, composició i ritme al…
centre de massa
Física
Per a un sistema de N
masses puntuals (vectors r i
, i
=1... N
, respecte a un origen fix arbitrari), punt determinat pel vector de posició R
donat per R
=[Σ
m i r i
/Σ
m i
, on m i
és la massa de la i-èsima partícula.
El teorema del centre de massa afirma que el seu moviment satisfà l’equació M a C M =Σ F e x t , on M és la massa total del cos, a C M l’acceleració del centre de massa, i Σ F e x t la resultant de les forces exteriors aplicades al cos D’aquesta manera, el centre de massa CM es mou com una massa puntual de valor M sobre la qual actués una força total F =Σ F e x t D’aquí resulta que en absència de forces exteriors, el centre de massa roman en un moviment rectilini i uniforme A causa d’aquesta propietat hom l’escull com a origen dels sistemes de referència dels problemes en què intervenen més…