Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
Nicola Speciale
Literatura
Literat i protector de les lletres.
Senyor de Paternò, Spaccaforno i d’altres llocs, fou mestre racional del regne Nomenat virrei de Sicília l’any 1423, governà juntament amb l’infant Pere d’Aragó 1424-27 i després amb Juan de Moncayo i d’altres, fins el 1434 Acompanyà el rei Alfons IV a la batalla de Ponça, on fou pres amb dos fills seus 1435
Giuseppe d’Alessi
Història
Cap de la insurrecció antivirregnal de Palerm.
Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians
Josep
Bíblia
Fill de Jacob i de Raquel, segons una narració del Gènesi (probablement del segle X aC).
Venut pels seus germans com a esclau, esdevingué, pel fet d’haver interpretat els somnis del faraó, virrei d’Egipte Històricament, sembla que era un heroi del clan de Maquir que, poc temps abans de David, era tingut per pare de les dues tribus de la Palestina central Efraïm i Manassès, i entrà així en l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob
Gramont
Llinatge feudal.
Originari del burg de Gramont, al Lapurdi Baixa Navarra, sobre el riu Biduze, entre Donapaleu Saint-Palais i Vidàshon Bidache, que senyorejà les baronies de Guíshon Guiche, adquirida el 1485, Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó agramontès Gabriel de Gramont mort el 1534, fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers, arquebisbe de…
Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona (1551-1554)
El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró de la Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc Osset, doctor en medicina Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona 1515-52 i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, era fill de Berenguer de…
Ambrosio O’Higgins
Història
Militar
Militar i funcionari castellà, d’origen irlandès.
Visqué a Cadis i emigrà a Buenos Aires, al Perú i a Xile, on es dedicà al comerç Oficial de l’exèrcit, combaté els araucans i arribà a governador i capità general de Xile 1788-96, càrrec en què se significà com un excellent administrador i polític Fou nomenat virrei del Perú 1796-1800, on es destacà per la seva activitat en obres públiques, transports i comerç
José Celestino Mutis Bossio
Literatura
Metge i polígraf.
El 1761 anà a Santa Fe com a metge del virrei Exponent de la investigació científica a l’Amèrica Llatina en l’època colonial, dirigí la famosa Expedició Botànica i reuní un gran herbari i un meravellós tresor iconogràfic, base de la monumental Flora de la Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada És autor d' El arcano de la quina i d’altres importants treballs
Bernardino de Cárdenas y de Portugal
Història
Lloctinent de Catalunya (1592-96), duc de Maqueda, marquès d’Elx i senyor de Crevillent, net de Bernardino de Cárdenas y Pacheco.
Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644
Joan Vives i de Canyamars
Història
Política
Polític.
Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec
Vicenç Gonzaga de Guastalla
Història
Fill del duc Ferran II de Guastalla i de Victòria Doria.
Fou general de la cavalleria a Nàpols i Sardenya, on residí quan fou nomenat lloctinent de Catalunya 1664 Un funcionari castellà, José Niño, li dedicà, amb aquest motiu, una Descripción de Cataluña El seu govern fou respectuós amb els catalans, probablement pels consells d’aquesta obra Posteriorment fou membre del Consejo de Indias i virrei de Sicília 1678 Retirat a Salamanca, ingressà a l’orde dels caputxins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina