Resultats de la cerca
Es mostren 1188 resultats
Força de Puigpelat
Art romànic
Aquesta força tal vegada s’ha d’identificar amb la fortalesa de Villas ludaicas , que es documenta l’any 1208, en què Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, llegà els turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i hi portés pobladors dels voltants Més endavant, al final del segle XIII, es tenen notícies més segures de Puigpelat i la seva força, que es trobaven inclosos dins el terme del castell de Vallmoll En aquesta època els hospitalers…
Sant Miquel (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al costat del Mercadal Era sufragània de la de Santa Maria Depengué del paborde de Manresa L’església apareix esmentada l’any 1000 com a basílica de Sant Julià, a extramurs de Manresa El motiu de citar Sant Julià és que la referència correspon a un jurament fet sobre el seu altar El 1009 ja apareix esmentat Sant Miquel, i el 1015 té lloc el jurament d’un testament sobre l’altar de Sant Julià, el qual era situat dins la casa de Sant Miquel, al suburbi de Manresa El 1030 apareix esmentat el cementiri, la qual cosa fa creure que devia actuar…
Jaciment d’Olocau de Carraixet (Camp de Túria)
En aquesta localitat del Camp de Túria s’han recollit una sèrie d’exemplars difícils de classificar perquè solen aparèixer molt mal conservats i la seva extracció és complicada, per la qual cosa són incomplets La flora trobada és constituïda principalment per espècies d’ambients de tipus temperat, en què són més freqüents les restes de Fagus pristina, F pliocenica, Alnus prisca i A kefersteinii La presència de diverses espècies del gènere Pinus , formes pròpies d’ambients amb tendència a la sequedat i, generalment, de zones d’una certa altitud, sembla indicar que la conca es devia trobar…
Les fitolacàcies
És una família més aviat reduïda, amb poc més d’un centenar d’espècies repartides en uns 20 gèneres Es troba ben representada a l’Amèrica tropical, bé que algunes espècies viuen a moltes altres regions intertropicals i temperades Conté arbres, arbusts, herbes i lianes, de fulles esparses, simples i enteres Les flors, poc aparents, s’agrupen en raïms, i solen ser pentàmeres, sense pètals i d’ovari súper Bé que cap fitolacàcia no és originària de casa nostra, hom pot veure-hi amb relativa freqüència dues espècies d’origen americà Phytolacca americana i Ph dioica La primera, el raïm de moro, és…
Odessa
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
És situada vora la mar Negra, uns 30 km al NE del líman format pel Dnièster, sobre una plataforma de 60 m d’altura que domina el port Ciutat de traçat regular, amb carrers amples, té als seus voltants molts establiments balnearis El seu port —el més important de la mar Negra— disposa d’un modern equipament, registra un notable volum de tràfic i és la base d’una important flota pesquera Hi ha drassanes, indústries de conserves alimentàries, del vidre, d’instruments fotogràfics, metallúrgiques i mecàniques maquinària agrícola i ferroviària i té nombroses escoles superiors i…
Oaxaca de Juárez
La casa d’Hernán Cortés, a Oaxaca de Juárez
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat d’Oaxaca, Mèxic, situada a l’ampla vall d’Oaxaca.
És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria Centre d’ensenyament superior Universitat Benito Juárez, fundada el 1827 És també un centre turístic Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado Despoblada per ordre d’Hernán Cortés 1522, els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera 1526-28 El 1872 rebé el nom actual El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s XVII La façana i l’exterior…
Miró I de Barcelona
Història
Comte i marquès de Barcelona (946/47-966), fill de Sunyer I i de Riquilda.
Coregnà amb el seu germà gran, Borrell II, per renúncia de llur pare Sembla que es dedicà a l’estricte comtat de Barcelona i, dins aquest, a la capital i a les comarques veïnes Mentre Borrell s’esmerçava en les relacions exteriors i en els afers militars, Miró es concentrava en les qüestions interiors i d’infraestructura El seu nom va unit a la construcció, o més probablement reconstrucció, d’un canal que duia les aigües del Besòs des de Montcada fins al peu de les muralles de Barcelona i fins a la mar, que serví per a moure molins, per al regatge del nord-est del pla de Barcelona i per a les…
La gola del Millars
La gola del riu de Millars, vorejada de canyís Phragmites australis Ernest Costa La gola del Millars 214, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues 60 parelles censades l’any 1989, els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort…
Talavera de la Reina
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa.
Primer centre urbà de la província, situat a les vores del Tajo, en una rica zona agrícola regada pel riu, és un destacat centre comercial Establerta sobre l’antiga ciutat romana de Caesarobriga, fou conquerida per Ṭāriq 712 i reconquerida per Alfons VI 1082 Important centre ramader, tingué una notable indústria de ceràmica, molt activa als s XVI-XVIII Als seus voltants tingué lloc la batalla de Talavera de la Reina , el 1809, entre un exèrcit angloespanyol dirigit pels generals AWellestey —que en premi de la seva actuació en aquesta batalla rebé el títol de lord Wellington— i…
la Sagrada Família

El barri de la Sagrada Família centrat per la basílica homònima
Matthew Warner (CC BY-NC 2.0)
Barri
Barri de Barcelona al voltant de la basílica de la Sagrada Família.
D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet Sant Martí de Provençals És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà 1859, no fou habilitada com a tal fins l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina