Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
El Contemporani
Historiografia catalana
Revista patrocinada pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i publicada per l’Editorial Afers entre Catarroja i Barcelona, amb una periodicitat bianual.
Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…
Costanzo Festa
Música
Cantant i compositor italià.
Vida Les dades del seu naixement són confuses Possiblement nasqué en algun lloc de la regió de la Toscana Algunes evidències en les seves obres i la presència d’H Isaac a Florència des del 1484 fan pensar que potser aquest fou el seu mestre Entre el 1510 i el 1517 estigué prop de Nàpols al servei de Constance d’Avalos, duquesa de Francavilla, com a mestre de música dels seus fills També passà algun temps a la cort francesa, on conegué Jean Mouton Després es dirigí a Roma i cap al mes d’octubre del 1517 entrà a formar part de la capella pontifícia com a cantant, la qual no…
música de la República de Sud-àfrica
Música
Música desenvolupada a la República de Sud-àfrica.
Tot i que la denominació de República de Sud-àfrica data oficialment de l’any 1961, l’estat sud-africà fou creat, amb el nom d’Unió Sud-africana, el 1910 Música culta El 1652 els holandesos fundaren una colònia a l’extrem sud del continent africà, i hi portaren la seva música, tant popular com culta El 1737 es construí el primer orgue, a Ciutat del Cap El primer concert públic hi tingué lloc el 1794, i el 1801 hi nasqué el Teatre Africà L’ensenyament musical acadèmic es posà en marxa durant el segle XIX En un primer moment la formació musical quedava integrada dins el pla d’estudis de les…
beisbol
Beisbol
Esport de pilota practicat entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el màxim nombre de curses vàlides (runs), entorn d’un camp, segons les convencions reglamentàries.
L’objectiu del joc és colpejar una pilota amb un bat fent-la desplaçar pel terreny de joc i córrer per un camp de terra intern anomenat infield , tractant d’arribar a la base més llunyana fins a assolir la volta completa i arribar al punt d’origen home per anotar una cursa Els jugadors defensius han de recollir la pilota per a eliminar el batedor o altres corredors abans que arribin a alguna de les bases o aconsegueixin anotar una cursa Després de nou tandes o segments de joc anomenats innings , guanya l’equip que ha aconseguit més curses Considerat l’esport nacional als Estats Units d’…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…
Salvador Giner i Vidal
Música
Compositor i pedagog.
Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la Missa de…
Carme Portaceli i Roig
Teatre
Directora teatral.
Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…
Carmen Maura

Carmen Maura
© Festival de Sant Sebastià
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana, de nom real Carmen García Maura.
Inicià la seva carrera artística en cafès teatre i després al Centro Dramático Nacional En la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Colomo — Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978 i La mano negra 1980— i en l’etapa inicial de P Almodóvar L’èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios 1987 —Premio Nacional de cinematografia, i premi Europeu de Cinematografia 1988 a la millor actriu — li obrí les portes del mercat internacional i rebé el premi a la millor actriu del cinema europeu, guardó que repetí amb Ay, Carmela 1990, premi…
Joan Timoneda
Retrat de Joan Timoneda que figura al cançoner Sarao de Amor
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Escriptor i editor.
Vida i obra Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars En l’àmbit de la poesia, des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics alguns de catalans i…
,
Frederic II
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (1296-1337).
Fill de Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília En morir el seu pare 1285 l’hereu, Alfons II de Catalunya-Aragó, disposà que fos rei de Sicília si el seu germà Jaume hagués de regnar a la corona catalanoaragonesa Però el nou rei de Catalunya-Aragó Jaume II el considerà només com a lloctinent seu a l’illa Arran del tractat d’Anagni 1295, pel qual Jaume II lliurà Sicília al papa, els sicilians el proclamaren rei 1296, i esdevingué un dels defensors del partit gibellí contra el güelf dels Anjou, al qual s’adherí Jaume II Es feu coronar amb el nom de Frederic III Enfrontats ambdós…
,