Resultats de la cerca
Es mostren 5709 resultats
Josep Palomer i Alsina
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…
,
Maria Josepa Massanés i Dalmau

Maria Josepa Massanés i Dalmau
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Filla de l’enginyer militar Josep Massanés Residí des de petita a Barcelona Des de ben jove mostrà un viu interès per les lletres i es donà a conèixer amb poemes romàntics en llengua castellana, publicats, entre altres periòdics de l’època, a El Vapor , El Guardia Nacional i La Religión Part d’aquesta producció i d’altra de posterior fou recollida a Poesías 1841, amb un pròleg en què defensà el dret de les dones a l’escriptura i a la instrucció, i a Flores marchitas 1850 S’incorporà a la Renaixença sota la influència de Víctor Balaguer i Joaquim Rubió i Ors i donà a conèixer…
,
calendari xinès
Cronologia
Calendari emprat a la Xina fins a la revolució del 1911.
A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’any solar i els…
Louis Couperin
Música
Compositor, violista de gamba i organista francès, membre d’una llarga dinastia de músics (Couperin).
Fou fill de Charles Couperin —organista a la localitat de Chaumes-en-Brie—, de qui probablement rebé la seva formació musical bàsica Cap a l’any 1650, ell i els seus germans Charles i François el Vell oferiren una serenata a Jacques Champion de Chambonnières Amb la protecció de Chambonnières, cap al 1651 tots tres s’installaren a París Louis ocupà el càrrec d’organista a la parròquia de Saint-Gervais 1653 i el 1656 fou nomenat gambista del rei Quan li fou oferta la plaça de Chambonnières, bé per incapacitat o bé pel poc interès d’aquest clavecinista per a continuar les seves tasques, Couperin…
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…
Adaptació al mercat però sense brillantor (1960-1975)
Les caixes en el mercat financer L’any 1960 el professor Ramon Tamames publicà la primera edició de la seva Estructura económica de España L’obra, de prop de 700 pàgines, dedica nou ratlles a les caixes d’estalvis, dintre del capítol corresponent a l’anàlisi del sistema financer i del marc de les entitats oficials de crèdit a mitjà i llarg termini, “ a meros efectos de clasificación formal ” Aquell any les caixes d’estalvis tenien 80,5 milers de milions de pessetes en dipòsits, que representaven el 35% dels que tenia la banca, i mantenien un fort ritme de creixement Però eren encara les…
publificar
Dret administratiu
Assumir, els poders públics, la titularitat d’una activitat o d’un servei quan passen a considerar-los d’interès general, sia duent-ne a terme la gestió directament, sia concedint-la a una empresa privada.
auxili
Dret
Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.
Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d' omissió d’auxili , castigat pel…
recusació
Dret administratiu
Facultat de demanar que un determinat funcionari s’abstingui d’intervenir en un procediment basada en l’existència d’un possible interès personal del funcionari en l’afer o en les seves relacions amb els interessats.