Resultats de la cerca

Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics a nou anys era ja canonge de València El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d’Aragó, filla natural d’Alfons II de Nàpols Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d’anomenar-se Borja d’Aragó Refugiats a Roma durant l’ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s’havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals Es casà novament, amb Maria Milà d’Aragó, filla del comte d’Albaida, de la qual…

Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al mateix cim del castell Fou una capella castellera, dins la demarcació parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies no apareixen fins a l’any 1241, en el testament de Beatriu d’Olost, que feu una deixa a la capella de Sant Esteve de Gurb La seva vida seguí les vicissituds del castell, i quan aquest fou abandonat, l’església de Sant Esteve també seguí la mateixa sort L’any 1687, quan el bisbe Pasqual visità el terme, ja no tenia culte Actualment, entre els murs del castell de Gurb, hom no pot destriar quins podien pertànyer a l’…

Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la batllia de la vall d’Aguilar…

El lloc de Bellestar apareix relacionat en una carta del bisbe d’Urgell, Ponç, del 1244 L’any 1378 consta que la comanda de Susterris hi tenia establerts 3 homes propis Bellestar, juntament amb Aravell, amb el qual formava una batllia, era del vescomte de Castellbò Aquesta església, que no apareix en la relació de parròquies del 1575, consta, amb aquesta categoria, l’any 1758, amb la sufragània de Sant Joan de Campmajor i les capelles annexes del Roser, de la Concepció, de Sant Marc —capella situada entre Bellestar i Aravell— i de Sant Miquel Arcàngel, que abans havia estat annexa a Campmajor…

L’únic esment conegut d’època alt-medieval del lloc de Mentui és de l’any 1035, en una donació que feren la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al monestir de Gerri, dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, entre les quals s’esmenta el lloc de Montiu Aquest lloc i la seva parròquia, actualment un edifici barroc dedicat a sant Antoni, devien pertànyer a la jurisdicció de Gerri, car no s’esmenten en les relacions de visites pastorals del bisbat d’Urgell Havia estat sufragània de Peracalç, fins a la reforma del 1904, en què fou unida a la parròquia de Montcortès Aleshores…

Un diploma de l’any 974 esmenta ja Sant Hilari de Llastarri, patró encara de la població, i que recorda el gran monestir de Carcassona Era segurament l’església d’un castell Aquell any l’abat Oriolf i els monjos d’Alaó van vendre al prevere Odequer i Bradila una terra circumdada i termenada que tenia el monestir per donació del comte Unifred, al castell de Llastarri i “sota Sant Hilari”, a la vora del Torm pel preu d’un cavall Després, al igual que el castell de Llastarri, fou de l’abadiat exempt d’Alaó Les esglésies de Llastarri eren sufragànies de Sopeira, fins i tot després de la…

Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als Cardona, vescomtes…

Es conserven dues convinences, una sense datar i l’altra datada l’any 1077, sobre el castell de Castellet de Llimiana, la primera signada entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix castell, ara amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Tot i que s’ha pretès situar el castell al poble de Sant Martí de Barcedana, no sembla probable perquè la parròquia de Castellet tenia com a…

Les ruïnes de l’antic poble de Bellvei es troben a la serra d’Espina, a 4 km, en direcció nord-est, de la Pobleta de Bellvei El castell de Bellvei Belvidin figura entre els sis castells amb els quals el comte Artau I de Pallars Sobirà dotà la seva muller Llúcia en la carta d’esposalles datada vers el 1057 Com en el cas del Puig de Segur, cal relacionar l’abandonament del lloc de Bellvei, esdevingut probablement entre el segle XIII i el començament del segle XV, amb la fundació al pla, vora el Flamicell, de la nova Pobleta de Bellvei L’any 1381 la Pobleta tenia nou focs i consta ésser del…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets