Resultats de la cerca

El 1902 entrà en la redacció del diari republicà “El Pueblo”, on collaborà amb Blasco i Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’"El País” i d’"El Radical” i fou elegit secretari del congrés republicà nacional 1914, al qual assistí en representació de València El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà a diversos periòdics populars d’orientació valencianista “La Barraca” 1913, “El Cuento del dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reemprengué associat amb Ferran…

Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició de les seves…

Educat a Oxford, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’exèrcit Diputat pel Partit Laborista 1948, on ocupà diversos càrrecs, en els governs laboristes fou canceller de l’Exchequer 1967-70 i secretari de l’interior 1965-67 i 1974-76, càrrec des del qual afavorí la despenalització de l’homosexualitat i de l’avortament Europeista convençut, protagonitzà la campanya favorable a la permanència a la CEE en el referèndum del 1975 i fou president de la Comissió Europea 1977-81, des d’on impulsà la creació del Sistema Monetari Europeu El 1980 abandonà el partit laborista, a causa de l’…

Fou comissari polític a Florència 1540, degà de la Cambra Apostòlica 1542 i nomenat —tot i que havia escrit els llicenciosos Capitoli del Forno — arquebisbe de Benevent 1544 Nunci apostòlic a Venècia i secretari d’estat de Pau IV, desplegà els seus grans dots diplomàtics, però no arribà mai a cardenal Escriví versos llatins, oracions i unes Vides , però la seva fama és deguda al Galateo i a les Rime El Galateo 1550-55 parteix del Cortegiano de Castiglione, però no en té ni l’amplitud ni la profunditat ètica És un llibre de costums i normes de comportament social, escrit en prosa…

Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós, gruixut, fissurat…

El mecanisme d’aprovació de noves lleis parteix de la presentació de propostes que la Comissió Europea únic òrgan facultat per a aquesta funció sotmet al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea, els quals consensuen i negocien les esmenes a través del mecanisme anomenat codecisió En determinats casos i en algunes àrees, com ara la fiscalitat, s’adopta un procediment legislatiu especial en el qual el Parlament té una funció exclusivament consultiva Inicialment les seves funcions es limitaven a la consulta i el control, però amb les successives reformes ha anat assolint un…

El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la  naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen probablement a dues…

Actualment té dos recintes, a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat La primera fira tingué lloc del 21 al 31 d’octubre de 1920, al Palau de Belles Arts, al parc de la Ciutadella, organitzada per l’Associació de Fabricants de Joguines, el Foment del Treball i l’Ajuntament per tal de combatre la competència dels productes estrangers, que envaïren els mercats després de la Primera Guerra Mundial En la primera etapa perdurà solament fins el 1925, a causa dels resultats deficitaris, de l’aranzel proteccionista del 1922 i de la projectada Exposició Internacional del 1929 El 1933 s’…

Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya PIMEC Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990 Fou diputat al Congrés 1979-83 per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995 Conseller de Treball 1980-84 i de Cultura 1984-85, el 1999 fou elegit president del Parlament de…

A la primera meitat del segle XII vivia Guerau de Rupià, que signà, l’any 1128, un document comtal, relacionat amb la revolta del comte Ponç II d’Empúries Quan el comte d’Empúries es tornà a revoltar, deu anys més tard, apareix novament esmentat aquest Guerau de Rupià Sembla que aquest senyor havia perdut uns drets arran de la revolta del comte empordanès El document del 1138 diu que “ Gerallus de Rupiano recuperet suum alodium de villare Sancti Mathei” En aquest moment de guerra, s’havia produït un enfrontament entre Guerau i un tal Bernat Guifre, que havia motivat aquesta pèrdua En un…