Resultats de la cerca
Es mostren 4196 resultats
Castell de Llobera de Solsonès
Art romànic
Situació El castell de Llobera —municipi de Llobera de Solsonès— fou construït en un tossal, situat vora l’església parroquial de Sant Pere de Llobera Per a conèixer-ne l’accés, vegeu l’article corresponent a aquesta església Un aspecte de l’exterior del castell, el qual deixa veure encara perfectament l’aparellat dels seus murs L Prat Vista de l’exterior de les ruïnes del castell L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG736456 RPA Història Les primeres referències que tenim d’aquesta construcció i dels seus senyors són del segle XI Així, es conserva el document d’establiment d’un mas de Llobera, de…
Santa Creu d’Ollers (Guixers)
Art romànic
Situació L'església de Santa Creu d’Ollers L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-est F Tur Al límit entre els municipis de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys, sortint de la vila de Sant Llorenç per la carretera de la Coma i Tuixén, a 1,5 km — aproximadament del clos de la vila i a mà dreta de la carretera esmentada, al peu d’aquesta, es troba l’ermita de Santa Creu, que s’integra dintre el terme parroquial de Morunys Mapa 292M781 Situació 31TCG834665 La clau per visitar-la cal demanar-la a la casa rectoral de Sant Llorenç de Morunys MRR Història De la seva…
Castell de Castelldefels
Art romànic
És documentat a partir del 966, en temps de Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà El lloc fou donat a Sant Cugat per Borrell i Letgarda entre el 981 i el 988 A partir d’aleshores el monestir posseí el lloc, que constituïa una jurisdicció independent dintre dels amplis termes del castell d’Eramprunyà El 1178 l’abat Guillem, amb els seus monjos, infeudà a Tició, a la seva muller Alamanda, i a llurs fills Berenguer, Guillem i Ramon, i també a la seva descendència, el lloc amb les seves pertinences, tal i com el monestir ho posseïa per donació del comte de Barcelona, des de la Roca de…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
Confecció: la indústria de la moda. 1933-2007
La indústria tèxtil catalana va passar de filar i teixir llana, seda, lli i cotó a l’edat mitjana, a estampar indianes sobre teixits de lli i cotó al segle XVIII, i a la revolució cotonera basada en els vapors i en les fàbriques de riu, al segle XIX Després, entrat el segle XX, primer lentament, i a partir de 1960-70 acceleradament, arriba la confecció i la moda Precedents abans de la Segona Globalització La confecció originària de Catalunya, al segle XXI, ven tota mena de peces de roba, per a totes les edats, i per a tots els dies de l’any en centenars de botigues pròpies, o franquiciades, a…
El primer codi marítim (1282-1829) i el primer banc públic (1401)
El comerç –fonamentalment marítim– fou decisiu per a una societat amb pocs recursos naturals per a explotar, però amb un gran dinamisme intern El món modern no podria funcionar sense la tutela que exerceixen els bancs públics –d’una ciutat estat, d’un estat nació o d’una federació d’estats– sobre l’activitat d’intermediació financera privada Si el món modern comença amb el Renaixement, els primers bancs públics són a la vora de la Mediterrània Les bases del comerç El comerç es basava en la producció d’uns béns que es podien exportar, la construcció de naus en unes fàbriques conegudes com “…
La llengua catalana i la llengua occitana. 1859 -1907
Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’altres Dos…
La moralització dels costums
Revetlla de Sant Joan al Club de Tenis Barcelona, 23-6-1948 AF/AHC D’acord amb el seu objectiu de recristianitzar la societat, l’Església de postguerra, amb l’aquiescència de l’ordenament jurídic i de les autoritats del règim franquista, va pretendre encotillar els comportaments dels ciutadans dintre dels paràmetres d’una estreta moral cristiana Les exhortacions a favor de la “moralització dels costums” palesaven el monopoli eclesiàstic d’una moralitat pública que es reduïa al combat contra la…
Mobilitzacions al port de Barcelona
Al port de Barcelona, durant la Segona República, les relacions de treball foren substancialment conflictives Això no obstant, la tipologia d’aquesta conflictivitat fou canviant, i es modelava no tan sols d’acord amb l’actitud dels diferents collectius obrers presents, sinó també amb l’acció dels qui els contractaven i de l’administració pública L’any 1931, la conflictivitat laboral generà una activitat vaguística excepcional, amb més del 70% de jornades no treballades per vaga Tot i les tensions, el conflicte es va mantenir inicialment dins d’allò que els contendents consideraven uns límits…
La descoberta turística dels Pirineus
Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…