Resultats de la cerca

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…

Característiques del grup L’ordre dels lepidòpters el formen les anomenades papallones El fet de tractar-se dels insectes més vistents ha contribuït a fer-los força populars i a ésser coneguts i colleccionats per molta gent, i fins a ésser criats cucs de seda però les arnes que es menjen la roba, la farina i la cera, el cuc de la col, el del blat, el barrinador de l’arròs, la tinya de la patata, el corc de les pomes i, també, la processionària que infesta els nostres boscos de pins, també són lepidòpters Veiem doncs, que l’àmbit d’aquest ordre és gran i, per tant, complex, i això fa que en…

Estalvi i inversió a catalunya Què fan els catalans amb els seus diners La pregunta es relaciona amb els diners sobrants, amb l’estalvi, amb aquells recursos o ingressos que no formen part de la despesa ordinària i necessària Els mantenen líquids en dipòsits en bancs i caixes Incrementen la despesa i se’ls gasten per tenir un nivell de vida millor Els inverteixen Si és així, en què els inverteixen En actius segurs O bé prefereixen córrer un risc i buscar una més gran rendibilitat Tenen vocació d’empresari i d’invertir en una empresa pròpia Els atreu la inversió immobiliària O bé la industrial…

Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…

Característiques generals Amb uns 300 gèneres i unes 8000 espècies, les hepàtiques figuren entre les plantes terrestres més senzilles Es diferencien del grup anterior per molts caràcters les cèllules amb cloroplasts nombrosos, sense pirenoides, l’absència d’estomes a l’esporòfit però la presència de porus al gametòfit, l’esporòfit típicament portat per una seta i sense clorofilla, mai obert per dues fissures longitudinals, etc Per altra banda, l’aparell vegetatiu presenta una gran varietat, segons els grups Tenen una gran preferència pels llocs ombrívols i humits El gametòfit Tipus de…

Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Cerdanya anteriors al 1300 M Ll Ramos La Cerdanya és un espai molt unitari, que té com a centre un extens altiplà Aquesta característica del relleu repercutí en la forma com s’organitzà en època medieval No oblidem pas, això no obstant, que l’espai cerdà, en alguns moments, va anar més enllà de l’altiplà i dels seus vessants i s’estengué almenys per part de l’actual Ripollès i per part de l’alt Berguedà si més no, aquests eren els límits del comtat cerdà en època carolíngia Ara, però, ens…

Calze i patena de peltre Calze, patena i oblata de peltre, trobats a la tomba de sant Bernat Calbó i conservats actualmental Museu Episcopal de Vic G Llop L’aixovar funerari de Sant Bernat Calbó 1180-1243 és format per un calze, una patena i una oblata de peltre * , que es conserven al Museu Episcopal de Vic amb els números d’inventari 10614, 10615 i 10616 respectivament Aquestes tres peces les tractarem com a un conjunt pel que fa a les consideracions cronològiques, però les descriurem i n’establirem els parallels per separat La tomba, i, en conseqüència, les relíquies allí dipositades,…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El nombre d’edificis civils o militars a Andorra, de l’època estudiada en aquest llibre, és força reduït, si es compara amb el nombre considerable de monuments religiosos de l’alta edat mitjana Aquest desequilibri darrerament ha restat una mica compensat gràcies a les notables excavacions que han estat realitzades —i que s’estan realitzant— al territori andorrà, d’una manera especial, la de Sant Vicenç d’Enclar i la de les Bons i, en un temps molt proper, la de la necròpolis de l’església de Sant Joan de Caselles aquestes excavacions evidentment…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies, anteriors a L’any 1300 J Bolòs La Garrotxa, situada a l’anomenada Catalunya Vella, a l’alta edat mitjana restà molt aviat allunyada de la frontera amb els musulmans Això provocà que en aquesta comarca les necessitats defensives fossin diferents de les que hi havia en d’altres comarques més meridionals D’altra banda, però, les característiques i l’evolució de la societat, no gaire diferents de les que hom troba a la resta del país, motivaren al llarg…