Resultats de la cerca
Es mostren 3340 resultats
Sant Pere de Sedret (la Tor de Querol)
Art romànic
El llogaret i antic poble de Sant Pere de Sedret és situat al sud-oest del poble d’Iravals Aquest lloc és esmentat des de molt antic en la documentació, concretament l’any 862, en un judici celebrat a la cort de Salomó, comte de Cerdanya, celebrat a All, pel qual es deia que la villa Settereto havia pertangut, per aprisió, al comte Asnar Galí d’Urgell i Cerdanya aquest l’havia cedida a la seva filla Ailo que la transmeté al seu nebot Guitiscle, i finalment pervingué a Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Posteriorment, el 908, Redlinda, dita Richica , probablement filla de Guitiscle va…
Giovanni Carestini
Música
Cantant castrat italià.
Fou un dels cantants castrats més importants del segle XVIII Inicià els estudis de cant a dotze anys sota la protecció de la família Cusani, d’aquí el seu sobrenom Des del 1721, que debutà amb Griselda , d’A Scarlatti, la seva carrera anà en sentit ascendent, tot estrenant als principals teatres d’Itàlia les noves òperes dels compositors més famosos del moment, com ara JA Hasse, N Porpora, L Leo, L Vinci, N Jommelli o CW Gluck Aquesta vida itinerant no el privà d’acceptar diferents càrrecs oficials més o menys vinculants en algunes corts L’any 1723 fou contractat a la de Viena, i durant…
Carlo Caproli
Música
Compositor i violinista italià.
Caproli exercí d’organista al Collegio Germanico de Roma, on era mestre de capella G Carissimi, i també de violinista a Sant Lluís dels Francesos, on el mestre de capella era L Rossi Destacà especialment interpretant aquest darrer instrument i es guanyà el sobrenom de Carlo del Violino Probablement fou d’aquests dos importants mestres, Carissimi i Rossi, que aprengué l’ofici de compositor i així mateix és possible que influïssin notablement en la seva música, especialment pel que fa a la cantata, composició gràcies a la qual assolí més renom Des del 1646 escriví més d’un centenar de cantates…
Juan Vásquez
Música
Compositor extremeny.
Vida Fou cantor a la catedral de Badajoz, segons consta en un document de la seu del 1530 Al setembre d’aquell any passà a ser mestre de capella, i el 1535 fou sotsxantre A partir del 1539 era a la catedral de Palència en qualitat de cantor Durant un curt període estigué associat a la cort del llavors arquebisbe de Toledo, el cardenal Juan Pardo de Tavera, a Madrid, però aviat retornà a la seva ciutat natal, on seguí exercint de mestre de capella del 1545 al 1550 El 1551 entrà al servei del noble don Antonio de Zúñiga, a Sevilla, al qual dedicà la seva primera publicació,…
Pedro de Escobar
Música
Compositor portuguès actiu a Espanya.
Ingressà a la capella reial castellana d’Isabel la Catòlica el 1489 Allí coincidí amb alguns dels compositors ibèrics més importants del final del segle XV i el principi del XVI Juan de Antxieta i Francisco de Peñalosa Molt probablement tornà a Portugal fins que el 1507 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Sevilla, un dels destins més importants de la Península Ibèrica En aquesta catedral contribuí a la formació musical de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Rodrigo de Ceballos Fins el 1514 es mantingué a Sevilla, però després el seu rastre es fa difícil de seguir, encara…
art escocès
Art
Art desenvolupat a Escòcia.
Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell s VII i l' evangeliari de Lindisfarne 687-721, al British Museum Londres La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat imposats pel…
Farinelli
Música
Castrat italià de nom Carlo Broschi.
Adoptà el nom de Farinelli del seu primer mestre, Farinelo, de Nàpols Rebé la primera formació musical del seu pare, compositor, i després anà a Nàpols, on fou alumne de Farinelo, Caffarelli i de Nicola Porpora El 1720 feu la seva primera aparició pública, interpretant la serenata Angelica e Medoro amb música de Porpora i text de P Metastasio El 1723 debutà a Roma amb Adelaide , també de Porpora, interpretant les àries de més gran virtuosisme i extensió vocal Posseïdor d’una veu de soprano prodigiosa, amb una amplitud de més de tres octaves i un sentit musical i expressiu únic, Farinelli…
René Descartes
Música
Filòsof, matemàtic i físic francès.
És considerat el creador de la filosofia moderna Provenia d’una família benestant i el seu pare era conseller del parlament de Bretanya S’educà al collegi dels jesuïtes de La Flèche i més tard anà a la Universitat de Poitiers, on es llicencià en dret Després, amb el desig de conèixer món, s’allistà a l’exèrcit, primer de Maurici de Nassau i després de Maximilià de Baviera, i participà en algunes campanyes militars Els seus viatges, primer com a soldat i després com a civil, el portaren a països com Alemanya, Polònia, Hongria, Holanda o Itàlia En el primer escrit conegut de Descartes, el…
Pierre de Ronsard
Literatura francesa
Poeta francès.
Fou patge al servei de la cort 1536, però a causa d’una malaltia que el privà de l’oïda, renuncià a la carrera militar 1540 i es dedicà plenament a l’estudi erudit en el collegi de Coqueret juntament amb Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, sota la direcció de l’hellenista Dorat Allí es formà el nucli de la futura Pléiade , anomenada llavors Brigade Ronsard en fou el capdavanter i inspirà la Défense et Illustration de la langue française 1549, manifest escrit per d Bellay Les primeres obres, Odes 1550-52, inspirades en Horaci i Píndar i per la seva erudició foren gairebé…
Roger Bernat IV de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1350-81) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada.
Menor d’edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna morta el 1353 Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d’un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac 1362 i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l’acord definitiu entre ambdues cases rivals 1376, que ell també subscriví Amplià el patrimoni familiar amb l’adquisició dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca…