Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
La configuració del nou sistema polític
El sistema català de partits Afiliació als partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya 1980-1981 Una de les principals incògnites que es plantejaven abans de les primeres eleccions lliures era l’espectre de partits que haurien de tenir vigència a Catalunya en la nova etapa política De fet, els observadors, tant de dretes com d’esquerres, havien pronosticat un marc similar a l’italià un nombre important de forces polítiques, cap de les quals seria clarament majoritària, i dues famílies polítiques en posició preeminent els eurocomunistes del Partit Socialista Unificat de…
Canvis socials i societat industrial
Cartell de propaganda oficial per a les eleccions sindicals del 1966 AF/AHC Al llarg de les dècades dels seixanta i setanta, l’estructura social dels Països Catalans va sofrir unes fortes transformacions econòmiques i laborals que obriren el camí cap a la consolidació de la societat industrial, amb certes peculiaritats degudes a la manca d’un marc democràtic Tanmateix, al final del període s’endevinava l’inici d’una nova fase, anomenada postindustrialista o de capitalisme avançat, que va comportar grans reestructuracions en l’àmbit econòmic i laboral i també importants transformacions…
El moble
Art gòtic
Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu Resultat de la conjuminació de la tradició anterior amb diferents influències foranes, el mobiliari, fonamentalment dels segles XIV i XV, atesa la manca d’exemplars de cronologia anterior, és una producció brillant dins el…
L’escultura a Nàpols durant el segle XV
Art gòtic
La producció escultòrica napolitana en temps d’Alfons el Magnànim 1442-58 registra orientacions estilístiques heterogènies, les quals, per bé que en part alienes a les preferències artístiques del monarca, constitueixen el teló de fons sobre el qual es retalla la complexa història de l’arc triomfal que corona l’entrada del Castell Nou, ben aviat convertit en la seu i principal plaça forta de la cort aragonesa i restaurat o reparat A partir del 1451 se signà el contracte de reconstrucció del castell, compreses “ le doy torre de nante la porta ” L’arc, flanquejat per les dues imponents torres,…
Crèdit mercantil (1863-1920)
L’impuls que porta en el moment de la seva fundació quedarà diluït en la crisi financera del 1866, quan els negocis immobiliaris i d’inversió en empreses ferroviàries que havia realitzat en queden fortament afectats Es parla de liquidació i Antonio López López, un dels fundadors i accionista principal, cedeix una bona part de la seva participació a canvi d’actius El banc perd momentàniament el rumb, que recuperarà amb la creació del Banc Hispano-Colonial i el retorn d’Antonio López, que converteix el Crèdit Mercantil en un banc del seu grup Després de la Febre d’Or el Crèdit procedí a una…
Caixa de Barcelona (1844-1990)
La primera caixa d’estalvis catalana 1844-1856 Una difícil i llarga gestació Barcelona, el 1840 Aquell any la capital catalana pot respirar una mica S’ha acabat la primera guerra Carlina —aleshores no sabien que era la primera— i el país està relativament tranquil El vencedor de la lluita, el general Espartero, és el nou regent del regne, en nom d’Isabel II, que té només deu anys Barcelona, antigua y moderna, Andreu A Pi i Armón, 1854 L’autoritat de l’estat és en mans del governador civil —el “ gefe político ”— i del capità general El primer està installat a la Rambla, a l’antic collegi del…
El poblament humà de les illes
El poblament d’Austràlia i les illes del Pacífic Encara que Austràlia no sigui pròpiament una illa sinó el més petit dels continents, la història del seu poblament és inseparable de la de les poblacions de Melanèsia amb les quals els australians aborígens comparteixen l’origen australians i melanesis com també posteriorment els polinesis procedeixen del sud-est d’Àsia i arribaren per mar al vell continent de Sahul i a les illes que l’envoltaven L’efecte de l’isolament i el mestissatge Els colonitzadors d’Oceania arribaren a les illes en grups reduïts, cosa que accentuà de manera important l’…
Ars lignaria: fusteria artística, ebenisteria i decoració a l'època del modernisme
Detall de tamboret raconer de la Casa Calvet d’Antoni Gaudí cap al 1900-01, realitzat al taller Casas i Bardes Barcelona, Casa-Museu Gaudí RM La imatge comercial de l’empresa Casas i Bardés és reveladora de l’evolució seguida pel sector de les arts i els oficis de la fusta al llarg de l’època del Modernisme La propaganda apareix reproduïda a doble pàgina l’any 1907 a l’ Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya , dirigida fonamentalment als professionals del ram de la construcció A un costat veiem representada una allegoria de les arts de la fusta ars lignaria , una inscripció que…
Sant Llorenç de Morunys
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de la capçalera de l’església amb l’absis L Prat L’actual església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, declarada monument històrico-artístic el 26 de febrer de l’any 1976, resta situada a l’extrem nord-occidental de l’antic nucli murat de la vila, contigu a la muralla dels segles XIII-XIV i al costat del portal de la Canal, entre aquest, la plaça de l’Església i el carrer Estret o de la Mare de Déu dels Colls Mapa 292M781 Situació 31TCG837662 Hom pot arribar-hi des de Solsona, des de Berga o bé des de Tuixén-la Coma, per carreteres asfaltades La vila dista…
Sant Esteve d’Olius
Art romànic
Situació Al nord-est del municipi d’Olius, formant part de l’antic terme del castell d’Olius, s’alça l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI, situada a la dreta del riu Cardener Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu ECSA Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis i el campanar L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG812522 Recorreguts uns 4,300 km de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, hi ha un trencall que amb 1 km deixa davant el temple CRP Història Hom coneix pels…