Resultats de la cerca

Vida i obra Professor de la Universitat de Saragossa 1923-30, el 1930 guanyà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de Sevilla Fou diputat de la CEDA per Sevilla 1933-36, director d’ El Correo de Andalucía i, durant la Guerra Civil Espanyola, responsable de les relacions exteriors del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS a Salamanca L’any 1940 obtingué la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Madrid, i el 1954 ingressà en la Real Academia de la Historia, institució de la qual fou president 1971-76 Per les seves…

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es…

Centre industrial i residencial dels voltants de Madrid

Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música de la…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana…

Intervingué en diverses accions al nord d’Àfrica, a l’Alger, i més tard s’establí a Nueva España actual Mèxic, on fou nomenat inspector general de les tropes Posteriorment fou destinat a Cuba, on ocupà el càrrec de governador interí de l’Havana i capità general de l’illa de Cuba 1785-89 i conformà el reglament per a comissaris i jutges pedanis de camp Fou ascendit a mariscal de camp i un decret del 1789 el nomenà virrei, capità general de Nova Granada 1789-97 i president de la Reial Audiència de Santa Fe, on féu construir grans obres públiques i promogué institucions i iniciatives culturals…

Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo…

Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes , al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera 1904, a Saragossa Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la sarsuela Molinos de viento…

Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954…