Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
El Mercantil Valenciano
Periodisme
Diari en castellà, fundat a València l’1 d’abril de 1872, com a continuació del Diario Mercantil de Valencia.
Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra…
José María Lacarra y de Miguel
Historiografia
Historiador.
Catedràtic de la facultat de filosofia i lletres de Saragossa, de la qual fou també degà Especialista en història de Navarra i d’Aragó, i més concretament, dels temps de la dinastia pamplonesa, té una bibliografia molt extensa, iniciada amb Notas para la formación de las familias de fueros de Navarra 1933 i El fuero general de Navarra traducido al euskera 1935, dins la qual es destaquen sobretot Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro 1946-52 i la seva important collaboració, corresponent a l’edat mitjana, en la Historia general de la…
Escola Moderna

Aula de l’Escola Moderna
© Fundació Ferrer Guàrdia
Educació
Institució pedagògica fundada a Barcelona el 1901 per Francesc Ferrer i Guàrdia per posar en pràctica les idees de l’escola racionalista i la coeducació.
Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000…
Santa Maria de les Puelles (Girona)
Art romànic
La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la fundació a dues germanes donzelles En registres de la baixa edat mitjana, apareix administrada per la…
Castell de Ferran (Tarragona)
Art romànic
El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida o de Montoliu El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs Segons A Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de les quadres de Virgili i…
Castell d’Alcorassa (Balaguer)
Art romànic
El castell d’Alcorassa fou un dels tres castells de què disposava a l’edat mitjana la ciutat de Balaguer, juntament amb la Suda o Castell Formós, el més important, i el de Gerundella tots ells es comunicaven entre si per altes i gruixudes muralles, les quals envoltaven i protegien la vila El castell d’Alcorassa enllaçava, mitjançant les seves muralles, per llevant amb la Suda i per migdia amb el castell de Gerundella Dues referències documentals donen notícia de la fortalesa d’Alcorassa La primera data de l’any 1102, quan el comte Ermengol V d’Urgell donà el castell d’Alcorassa o el de…
Castell de Pegà (Beranui)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’Ovarra per a la…
Castell de Castillo de Sos
Art romànic
El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època romana Segons la…
Castell de Tesà
Art romànic
Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de Tesà, cavaller…
Federico Ghisi
Música
Compositor i musicòleg italià.
Establert a Itàlia el 1908 amb la seva família, Ghisi estudià contrapunt i harmonia amb C Gatti al Conservatori de Música de Milà i més tard es traslladà a Torí Allà compaginà la professió de farmacèutic amb els estudis de música i el 1932 obtingué el títol de composició al Conservatori de Música de Torí El 1932 es traslladà a Florència, on començà a estudiar història de la música i es convertí en una de les màximes autoritats en polifonia secular renaixentista Impartí classes a les universitats de Florència, Perusa i Pisa i a l’Institut des Hautes Études de Brusselles També oferí nombroses…