Resultats de la cerca
Es mostren 7189 resultats
Sant Joan de les Ventalles (Ulldecona)
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, amb la porta d’entrada feta amb un arc de mig punt de grans dovelles ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan és a la part alta del petit poble de les Ventalles, situat al N del terme, al límit amb el terme municipal de Freginals, a tocar de la Séquia Major Mapa 32-21 547-1 Situació 31TBF885025 El poble de les Ventalles és a 4 km d’Ulldecona, per la carretera T-331 que mena a Tortosa JAA Història El topònim antic del lloc era el d’Avensalles, que revela l’inequívoc origen andalusí de l’indret L’any 1257 Guerau Amic, castellà de la comanda hospitalera d’…
Santa Maria o el Roser de Claravalls (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Vista del petit nucli fortificat de Claravalls, amb l’església situada al costat nord-est del conjunt, a la dreta de la fotografia ECSA - MÀ Font El poble de Claravalls amb la seva església i les restes de les fortificacions medievals, ara abandonat, és situat dalt de la serra de Sant Marc, que és un impressionant lloc de guaita sobre la vall de Berganui i les serres de Cis, Sant Gervàs i Gurp Mapa 32-11 251 Situació 31TCG082792 Passat el km 98 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, arrenca una pista de terra, a mà esquerra i tot just on la carretera és creuada per una línia…
Sant Llorenç de Saraís (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Restes de l’absis de la primitiva església romànica, ara embegudes en un edifici tardà destinat a usos ramaders ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les escasses restes de l’església romànica són camuflades en una construcció que hom anomena l’Abadia, els baixos de la qual fan actualment de boval Aquest edifici és situat en un relleix estès damunt l’església moderna, a la part alta del poble de Saraís, actualment abandonat Saraís és al SW de Durro, a redós del turó de Collcabanes Mapa 32-10 213 Situació 31TCH185054 Hom hi arriba per un camí de bast que s’inicia, a mà dreta, a l’altra banda…
Sant Martí de Lomberres (Graus)
Art romànic
Situació Edifici en ruïnes, d’aparell molt acurat, obra de la plenitud del segle XII Imatge extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón oriental L’església de Sant Martí centra l’antic poble de Lomberres, el qual era emplaçat en un lloc eminent i estratègic, vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera, des d’on vigilava l’entrada del riu al congost d’Olvena Es troba gairebé damunt la resclosa que tanca el pantà de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG783669 Per a arribar-hi cal agafar…
Santa Engràcia del castell de Panillo (Graus)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de l’església, amb la conca absidal on s’obre una finestra, avui molt malmesa ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Engràcia són situades al sud del nucli central del conjunt casteller Mapa 31-11250 Situació 31TBG763813 Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Una de les primeres referències de l’església castellera de Panillo data de l’any 1092, quan el bisbe de Roda, Ramon Dalmau, proveí la canònica de Sant Vicenç amb béns i rendes, entre els quals figura la quarta part dels delmes, les primícies i…
Mare de Déu del Cis (Beranui)
Art romànic
Situació Interior d’aquest santuari, avui sense culte, amb la volta de la nau i de l’absis de perfil apuntat Arxiu Gavín Aquest santuari es troba enlairat a llevant de Beranui, al peu de la cinglera que corona la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG045916 El lloc, molt allunyat de les modernes vies de comunicació, és de difícil accés Des de Beranui cal salvar més de cinc-cents metres d’altitud i unes dues hores de camí S’ha d’agafar el vell camí de la carrerada del Cis que s’enfila pels esperons de la serra fins a les Bordes de Beranui 1 463 m, i una vegada aquí, gairebé seguint les…
Castell d’Espinalbet (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…
Mare de Déu dels Àngels de la Llosa (Lles)
Art romànic
Situació Ermita situada prop del castell de la Llosa, ara en ruïnes, que havia estat l’antiga parròquia del terme ECSA - A Borbonet Aquesta ermita i antiga parròquia, avui en ruïnes, és situada al vessant est del penyal rocallós on s’assenta la fortificació de la Llosa Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Història El lloc de la Llosa és esmentat en la documentació el 1244, any en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell…
Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred o Riufred (Alp)
Art romànic
Situació Vestigis de murs que podrien correspondre a aquesta desapareguda cella monàstica ECSA - Rambol Les minses restes d’aquesta antiga cella monàstica són al costat de la carretera de la Molina, a 3,6 km de la cruïlla amb la carretera d’Alp a Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG115903 EVS Història Els orígens d’aquesta església, que fou una cella o petita casa monàstica de Sant Serni de Tavèrnoles, es presenten confusos Proporciona la menció més antiga del monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred un document del cartulari de Tavèrnoles de l’any 815, que es considera fals Segons…
Llorenç Balsach i Peig
Música
Compositor català.
Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de J Sala…