Resultats de la cerca
Es mostren 1999 resultats
contralt
Música
Cantant amb una extensió del fa2 al sol4, malgrat que aquesta tessitura es pot estendre per ambdós extrems, especialment en composicions per a solista.
Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…
Viure cavalcant
L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…
Ideogrames cal·ligràfics
Per als occidentals, són el paradigma de la complicació signes abstrusos i aparentment capriciosos que, a tot estirar, prenen un valor decoratiu a la porta dels restaurants xinesos o japonesos I, tanmateix, constitueixen el sistema d’escriptura més antic dels vigents, i és emprat quotidianament per un de cada cinc humans Són els ideogrames anomenats “zhuanzi” en xinès o “kanji” en japonès, els caràcters gràfics de l’Extrem Orient, presents en els textos més antics i en els ordinadors més moderns Els primers caràcters xinesos coneguts, inscrits en ossos i closques de tortuga trobats a les…
Karez
Turpan és una taca verda enmig del desert, un oasi artificial aixecat contra tot pronòstic en la infernal depressió en què es precipiten els contraforts del Bogda i del Kuruktagh En efecte, els tot l’any nevats cims del primer, situats per sobre de 5 000 m, contrapunten la seva altitud i resplendent blancor amb els deprimits dipòsits salins, igualment enlluernadors, del llac Aydingköl, a 150 m per sota del nivell de la mar, un lloc impossible, tan fascinant com inhòspit A tocar mateix, encara una mica per sota de la cota zero, l’oasi de Turpan és, doncs, el pur desert contrariat A pocs…
La pipa de la pau
Aliment immaterial o verí insidiós, estimulant poderós o contaminant execrable, herba sagrada o negoci criminal, plaer refinat o suplici insuportable, l’ambigüitat inherent al tabac i als seus usos apareix no sols en el seu estatus present a les societats des-envolupades, sinó també en els mites més antics sobre el seu origen Fumar tabac, és un costum, un plaer, un vici o un ritual Segurament, una mica de tot Per als tobes i els pilagues del Chaco, el tabac s’hauria originat de les cendres d’una dona jaguar devoradora d’homes, morta i cremada pels seus propis fills després d’haver-los…
De Henry Wickham a Chico Mendes
Procedent de Manaus, el vapor “Amazonas”, a mitjan mes de maig del 1876, salpà del port de Belém amb un carregament d’“espècimens botànics extremament delicats”, segons figura a la declaració duanera Només atracar a Liverpool, la càrrega fou immediatament transferida a un ferrocarril especial que la dugué tot seguit als Royal Botanic Gardens, a Kew, prop de Londres Eren 70 000 llavors d’una espècie arbòria brasilera, rebudes amb tanta cura pel personal del jardí com l’exhibida durant el viatge oceànic per Henry Wickham, un illustrat plantador britànic installat a Santarém De fet, havia estat…
Douro Litoral
Divisió administrativa
Antiga regió del nord-est de Portugal, formada per una part dels districtes de Porto, Viseu i Aveiro que s’estenia des de les vores de l’estuari de Cávado fins a les de l’albufera d’Aveiro, i Douro amunt fins a la Serra do Marāo (1.415 m).
La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Douro i els seus afluents, entre els quals es destaquen el Tâmega, el Paiva i l’Ave L’agricultura és intensiva, en part de regadiu hi domina el bestiar boví i porcí i destaca la pesca La indústria hi ha arrelat de temps i s’ha diversificat L’única ciutat notable és Porto, metròpolis de tot el nord portuguès
reserva de la biosfera

Reserva de la biosfera de Yellowstone-Grand Teton (EUA)
© Unesco
Geografia
Ecologia
Figura internacional de protecció de la natura creada el 1974 per la UNESCO en el marc del Programa Home i Biosfera (MaB, de l’anglès Man and Biosphere) amb l’objectiu de promoure una relació d’equilibri entre les accions humanes i el medi natural.
S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…
Astronomia 2015
Astronomia
El sistema solar va centrar una gran part de les notícies astronòmiques de l'any L'arribada a Plutó de la sonda New Horizons , l'anunci de la presència d'aigua líquida a Mart, el descobriment d'un oceà líquid sota la superfície del satèllit Encelade, l'exploració de la sonda Dawn del planeta Ceres i l'estudi del cometa Churyumov-Gerasimenko que va dur a terme la sonda Rosetta en són una mostra La New Horizons arriba a Plutó Detall de la superfície de Plutó, imatge presa des de la sonda New Horizons © NASA / John Hopkins University / Applied Physics Laboratory / Southwest Research Institute La…
canal de Gonçalo
Canal de navegació
Canal de l’estat de Rio Grande do Sul (Brasil), que connecta les llacunes de Marín i de Los Patos De 62 km de llargària, el seu principal afluent és el riu Piratini. La direcció de les seves aigües depèn del volum d’aigua de cadascuna de les llacunes que connecta..