Resultats de la cerca

La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A Vivaldi, en…

Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F…

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de fragments o…

Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta forma instrumental tingué…

Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda, sextet o…

La seva descoberta fou anunciada simultàniament per la NASA i la revista Nature  al febrer de 2017 Els planetes orbiten al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar Tres dels set planetes fins ara identificats d'aquest sistema foren detectats el maig del 2016 L’estrella al voltant de la qual orbiten és una ultrafreda nana designada amb el nom de Trappist-1, a partir del nom del telescopi emprat TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope en la recerca L’interès d’aquests planetes extrasolars  està en la similitud de les condicions amb les de la Terra, tant pel…

Es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou en cinc ocasions campiona de Catalunya en individuals 1934, 1935, 1940, 1941, 1942 dotze en dobles amb M Cruz López 1934, amb la Sra King 1935, amb D Rifé 1940, amb M Blasco 1941, amb G Losse 1942, amb C Puig 1946, 1948, 1949, amb D Rifé 1947, amb A Guri 1950 i amb MJ Riba 1954, 1957, i quatre en dobles mixtos amb JM Blanc 1940, amb L Carles 1941, amb J Bartrolí 1947 i amb P Masip 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1942 i en dobles el guanyà en vuit ocasions amb MJ Chávarri 1934, 1942, 1944, 1945, amb L Álvarez 1941, amb A…

El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’altra banda, la Secció d’…

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu,…

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta,…