Resultats de la cerca

Situació Restes de l’absis de la nau principal de la desapareguda església Hom hi pot veure un aparell robust, fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats ordenadament en filades horitzontals i collocats a trencajunt A Mazcuñan-F Junyent Les restes de l’església de Sant Salvador són situades en un planell enlairat, estès al peu de l’alterós casal de Can Miralda, que és encimbellat dalt el turó d’aquest mateix nom, a la banda oriental del terme En aquest mateix indret s’erigeix la capella de Santa Maria de Gràcia, la façana de la qual fou feta bo i aprofitant el mur de migdia del…

Situació Aspecte de l’església des de l’exterior, amb el mur de ponent i la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella es troben situades als peus del castell de Castellbell, bastit al cim d’un banc de roca que s’aixeca a la riba dreta del Llobregat, a l’indret on el riu descriu un ampli meandre que giravolta el serral on és encimbellat, al centre del terme Long 1°51’46” — Lat 4T38’05” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat la població de Sant Vicenç de Castellet, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la carretera que mena a…

Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els…

Situació Torre de planta rectangular, situada a la part alta de la població, l’únic element conservat d’aquest castell que sembla que era envoltat d’un clos murat, avui dia desaparegut A Carreras El castell és situat a la part alta del poble de Glorieta Aquest poble fou construït damunt de la fondalada del torrent de Glorieta, a l’extrem nord del Pla d’en Candela Mapa 34-15390 Situació 31TCF503982 Per a anar a Glorieta cal agafar la carretera local T-222, que va de Sarral cap a Passanant, i aproximadament 1 km abans d’arribar-hi, surt a mà esquerra una pista asfaltada que mena directament a…

Situació Basament dels murs d’aquest castell desaparegut, fet amb grans carreus, visibles gràcies a les excavacions que s’hi han realitzat ECSA - J Bolòs Les escasses restes del castell de Passanant són situades a la part alta del poble, entre les darreres cases que hi ha al nord-oest de la població i la carretera actual Mapa 34-15390 Situació 31TCF497996 Per a anar a Passanant cal seguir la carretera local T-222, que de Forès es dirigeix a Ciutadilla, i havent fet un recorregut aproximat d’uns 13 km arribarem a Passanant JBM Història Un dels primers esments documentals d’aquest indret —…

Situació Tombes excavades a l’absis central F Junyent-A Mazcuñan Aquesta necròpoli, anterior a la construcció del temple actual, fou envaïda per la seva capçalera Avui, doncs, resta dintre l’església de Sant Andreu de Sagàs Els treballs d’excavació duts a terme l’ha deixada al descobert i fins al principi de les obres de restauració era visible Per tal de protegir-la, en el curs de les obres ha estat colgada amb sorra Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 14, 3 —y 56, 3 31 TDG 143563 No…

L’expansió dels comtats dels Pirineus catalans vers les planes, el mar i les illes de la Mediterrània va suscitar una sèrie de cròniques i de cronistes excepcionals en alguns casos, foren els reis mateixos, començant per Jaume I, els màxims responsables de l’aventura mediterrània “Excepcionals" perquè no hi ha cap altre conjunt de producció historiogràfica equivalent a Europa perquè passen molt aviat de ser escrites en llatí a ser escrites en una llengua nova la catalana, i perquè dues de les cròniques són dictades per reis les úniques autobiografies reials de l’Europa medieval Les cròniques…

Situació Una vista del mur frontal de l’església, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada, gòtica, la qual ha conservat, però, la ferramenta de la porta anterior L Prat Dins el terme de Guixers, i arraconada a l’esquerra del torrent de la Forana, Sant Martí de la Corriu contempla Puig-aguilar, a tramuntana, i Montcalb, a llevant, en companyia d’un gran casal, avui mig abandonat Mapa 292M781 Situació 31TCG889676 S’hi arriba prenent el trencall que es troba a mà esquerra al punt quilomètric 8,100, just abans de passar el pont de la carretera de Sant Llorenç a Berga Després de 5…

Vida Estudià arquitectura i, parallelament, música Inicià la seva formació amb un parent seu, Francesc Laporta, estudis que més tard amplià amb Enric Morera Entre les primeres composicions de Pahissa cal esmentar la música per a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei i el Trio en sol Fou, però, la música incidental de La presó de Lleida , amb text d’Adrià Gual -estrenada el 1906 al Teatre Principal-, l’obra que el consagrà en els ambients musicals modernistes de Barcelona El 1928 fou representada la versió operística d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu amb el nom de La princesa Margarida…

Vida Fou infant de cor a la Sainte-Chapelle de París i l’any 1508 passà a servir com a cantor a la capella musical privada de Lluís XII, on continuà actiu després de la mort del rei Molt probablement acompanyà el nou monarca en alguns dels seus viatges a l’estranger, com el que efectuà a Itàlia el 1515 És possible que Sermisy prengués part en la cerimònia que tingué lloc a la catedral de Bolonya en la qual s’ajuntaren els components de les capelles musicals de Francesc I de França i del papa Lleó X Abandonà el servei reial per ocupar una canongia a Notre-Dame-de-la-Rotonde de…