Resultats de la cerca

Era fill segon de l’emperador Leopold I i d’Elionor de Neuburg A la mort del darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, Carles II 1700, l’emperador no s’avingué a les clàusules del testament d’aquest, que s’havia decantat per un pretendent francès, Felip d’Anjou, i insistí que tal testament havia estat arrencat per la força i argumentà que, bé que el futur Felip V era net d’una infanta castellana Maria Teresa, filla gran de Felip III casada amb Lluís XIV, també ho era l’arxiduc Carles de Marianna, filla petita de Felip II, casada amb l’emperador Ferran III, i que eren més sòlids els…

Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic Aconsellat pel…

Situació Un detall de les ruïnes de la domus, de la qual encara és visible un interessant aparell M Anglada L’antiga domus del Pi, o Puig de Sau, es troba al cim d’un turó, al peu del cingle de Tavertet, al nord de l’església de Sant Romà de Sau, inundada per les aigües del pantà La domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 50,6 —y 47,7 31 tdg 506477 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic al pantà de Sau Un cop passada la presa, cal seguir i anar cap a l’hostal de la Riba, fins arribar a uns…

Salvat-Papasseit , R Barradas, 1918 Coll part / RM Durant el primer quart del segle XX Catalunya no va generar, en el camp artístic, propostes radicals autòctones Alguns personatges de l’art i de la cultura, però, van deixar-se seduir per les que venien de fora i les van incorporar a la seva pràctica amb la intenció de transgredir, en una o altra mesura, l’ordre cultural hegemònic En aquest sentit, Josep Maria Junoy no solament conreà durant uns anys el calligrama com a forma poètica, sinó que es convertí en un dels primers defensors del cubisme pictòric a Catalunya De manera similar, Joan…

No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…

Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…

Vida i obra Fill de Joaquim Rubió que, el 1858, passà de la Universitat de Valladolid a la de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres 1876 i en dret 1888 en aquesta universitat Orientat de primer, per influència dels professors Bergnes de las Casas i Ramon Garriga, a l’estudi de les literatures clàssiques, el 1878 es doctorà a la Universitat de Madrid amb un Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna 1879 sota el mestratge de Manuel ↑ Milà i Fontanals , s’inclinà per l’estudi de la literatura espanyola…

Desenvolupament enciclopèdic Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim IAM, creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa…