Resultats de la cerca
Es mostren 173290 resultats
terreny
Dret
Espai de terra destinat a un ús particular.
Hom en diu terreny obert quan no és tancat ni fitat El terreny tancat és el que és envoltat per una estacada, una tanca o qualsevol altre element que impedeixi d’entrar-hi, dret que la llei dóna al propietari d’un terreny, però l’obliga a respectar les servituds que graven el terreny L’entrada en terreny tancat és castigada pel dret penal, com també és considerat delicte la modificació de les estaques o tanques d’un terreny tancat El terreny fitat és el que d’una manera palesa mostra la prohibició d’entrar-hi sense permís de l’amo Les lleis de caça consideren vedats els terrenys…
exfoliació
Geologia
Capacitat o tendència que tenen les roques a trencar-se amb més facilitat al llarg d’uns plans paral·lels.
En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm En les…
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant…
assetjament sexual
Dret penal
Assetjament que constitueix un delicte contra la llibertat sexual.
Consisteix a sollicitar favors de naturalesa sexual per a si mateix o per a un tercer prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o anàloga, amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les expectatives legítimes en aquests àmbits En general és comès per homes sobre dones, atès el predomini que el sexe masculí sol tenir en la majoria de les societats, factor al qual de vegades hom afegeix altres de tipus biològic Associat sovint a la violència sexista , es donen tanmateix casos a la inversa, així com entre persones d’orientació homosexual Bé que…
radiomissatgeria
Servei unidireccional de telecomunicacions que permet als seus abonats la recepció de missatges via ràdio mitjançant un petit receptor de butxaca.
Com que un ús molt freqüent d’aquest servei és la cerca de persones, bé perquè es presentin en un lloc o bé perquè contactin per telèfon amb qui ha emès el missatge, hom l’anomena popularment buscapersones En la seva versió més senzilla, el missatge pot consistir en un to audible, identificable pel destinatari Altres receptors, cada vegada més habituals, disposen d’una petita pantalla alfanumèrica on hom pot llegir missatges curts La petició d’enviament de missatges a un abonat del servei de radiomissatgeria es recull en un centre d’operació, al qual hom pot accedir des de la xarxa telefònica…
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre ciutadans…
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…
Sant Miquel de Ventalló
Art romànic
L’església de Sant Miquel de Ventalló fou una simple capella agregada a l’església de Sant Vicenç de Valveralla, fins que l’any 1606 fou declarada parròquia independent Actualment, el poble de Valveralla és un agregat de Ventalló, cap d’un extens municipi La primera notícia que hi ha de l’església de Sant Miquel és del 27 de desembre de 1256, data en què A de Requesens prestà homenatge al bisbe per la tercera part del delme de Ventalló, parròquia de Sant Vicenç de Valveralla El 20 d’abril del 1317 Pere Struch, fill de Berenguer de Castelló, reté homenatge al bisbe per la sisena part del delme…
Castell de Cantallops
Art romànic
En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens un dels ostatges fou “ Bernard de Cantalups ” al seu costat hi havia Galceran de Sales, Arnau Gaufred de Llers, Bernat Jofre de Molins i Palol, Dalmau de Sagarriga, etc L’existència d’aquest senyor anomenat Bernat fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta Cal esperar, però, fins al segle XIII, vers l’any 1288, per trobar una referència clara de l’existència del castell, precisament arran de la seva…
Santa Maria de Rialb
Art romànic
L’església parroquial de Rialb degué anar vinculada a les vicissituds històriques de la vila i el castell de Rialb, documentat des del 1065, però no en tenim referències directes fins a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró, visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15 En la visita pastoral del 1575, l’església de Santa Maria de Rialb, de l’oficialat de Sort, pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, circumstància que ja es produïa l’any 1519, en el moment de redactar-se l’ Spill del vescomtat de Castellbò, on es fa constar que Santa Maria…