Resultats de la cerca
Es mostren 173317 resultats
premi Andersen
Premi internacional de literatura infantil en memòria de l’escriptor danès Hans Christian Andersen que, des del 1956, concedeix cada dos anys la International Board on Books for Young People.
Llista de guardonats 1956 Eleanor Farjeon Gran Bretanya 1958 Astrid Lindgren Suècia 1960 Erich Kästner Alemanya 1962 Meindert DeJong Estats Units d’Amèrica 1964 René Guillot França 1966 Tove Jansson Finlàndia 1968 James Krüss Alemanya i José Maria Sanchez-Silva Espanya 1970 Gianni Rodari Itàlia 1972 Scott O'Dell Estats Units d’Amèrica 1974 Maria Gripe Suècia 1976 Cecil Bødker Dinamarca 1978 Paula Fox Estats Units d’Amèrica 1980 Bohumil Riha Rep Txeca 1982 Lygia Bojunga Nunes Brasil 1984 Christine Nöstlinger Àustria 1986 Patricia Wrightson Austràlia 1988 Annie MG Schmidt Països Baixos 1990…
Bernat Seguí
Economia
Història
Mercader, soci d’un marroquí de Tilimsen que traficava a Eivissa (1296).
Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya'qūb per a demanar una ajuda a Jaume II 1302 Bernat es guanyà la confiança dels dos reis Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid 1303, però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc 1304, on ell retornà seguidament Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya'qūb amb els castellans El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II 1308 Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi'a contra els granadins…
Sant Mateu (Vallirana)
Art romànic
La capella de Sant Mateu de la Quadra de Vallirana, del terme del castell de Cervelló, pertanyia a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, segons consta en l’acta de consagració d’aquesta, del 1231 Posteriorment la Quadra de Vallirana depengué de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat pels Cervelló el 1262 El 1508 s’esmenta com a capella eremítica i solitària El 1630 l’església era sufragània de la de Cervelló El 1804 els veïns de la Quadra de Vallirana, havent edificat una nova església, demanaren permís per a traslladar-hi el Santíssim El 1805 l’ajuntament de la Quadra de Vallirana…
Sant Tomàs de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Es tracta d’una església que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà El primer esment de l’església és de l’any 950, en què Undila feu donació a Sant Llorenç prop Bagà d’una vinya situada al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, a la vora de Sant Tomàs Aquesta església fou donada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà en ocasió de la consagració i la dotació de la seva església abacial el 21 de novembre de 983 Hom suposa que ha de correspondre al temple, totalment arruïnat, que es trobava al llogaret de Vilella, al sud-oest de Talló, dit Sant Tomàs de Vilella Si fos així, caldria…
Sant Romà de Rubiol (Guissona)
Art romànic
Aquesta capella es trobava dins l’antic terme del castell de Rubiol, al nord-est del terme de Guissona Fou possiblement en els seus orígens una capella construïda per un particular, però que en realitat feia el servei de culte per a les famílies de Rubiol La primera referència directa al lloc de Rubiol consta en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040 En aquesta dotació es confirma el castell de Rubiol a l’església d’Urgell Això podria indicar que Sant Romà de Rubiol ja devia estar construïda en aquesta època En l’acta de consagració de Guissona del 1098 fins a un total…
Sant Esteve de Vilobí (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que tenia a la…
Santa Maria de les Puelles (Girona)
Art romànic
La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la fundació a dues germanes donzelles En registres de la baixa edat mitjana, apareix administrada per la Sagristia Major de…
Sant Esteve de Mar (Palamós)
Art romànic
L’actual capella de Sant Esteve o de la Fosca, en ruïnes, es troba a poques passes i al nord-est de les restes del castell de Sant Esteve de Mar, al promontori, sobre el mar, que limita la cala de la Fosca pel costat de tramuntana Fou construïda al segle XIX data 1829 gravada a la porta depengué de la parròquia de Vila-romà El “ castrum de Sancto Stephano de Marí ” fou comprat pel rei Pere II el Gran l’any 1277 per fundar al seu terme la vila de Palamós, segons l’acta de poblament del 3 de desembre de 1279 “ villa nostra de Palamors que est in termino Castri de sancto Stephano” Pel nom del…
Santa Magdalena del Pont d’Armentera
Art romànic
El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar major,…
Santa Maria del castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
D’igual manera que hi havia una capella en el castell del Patriarca, també el castell del Paborde disposà d’una capella pròpia, la qual, com la resta d’aquest castell, fou feta construir per l’arquebisbe Bernat Tort vers mitjan segle XII, en concret el 1154 En parla explícitament l’humanista tarragoní L Pons d’Icart en el seu Archiepiscopologi , en el qual cita “Aquest mateyx don Bernat Bernat Tort, archebisbe sobredit, feu fer y edificar lo castell y al peu del dit castell feu edificar una capella sots invocacio de Santa Maria, y en aquella los canonges tots dies fueyen los oficis divinals…