Resultats de la cerca
Es mostren 5329 resultats
El que cal saber del pneumotòrax
Patologia humana
És anomenada pneumotòrax l’acumulació d’aire entre els pulmons i la paret toràcica, que origina trastorns respiratoris per compressió del pulmó En la majoria dels casos, el pneumotòrax s’esdevé de manera espontània a causa de la formació i l’esquinçament d’una vesícula en la superfície del pulmó, sense cap causa desencadenant, en una persona que prèviament no patia de cap trastorn respiratori Les persones més predisposades a patir d’un pneumotòrax espontani són homes joves, alts i prims, sobretot els fumadors De vegades el pneumotòrax es pot presentar com a complicació d’una…
El que cal saber de la sinusitis
Patologia humana
És anomenada sinusitis la inflamació de la mucosa que recobreix lïnterior dels sins paranasals, que són les cavitats dels ossos de la cara que comuniquen amb les fosses nasals L’extensió dels gèrmens d’una rinitis infecciosa als sins és la causa més comuna de sinusitis aguda, que es presenta de manera sobtada i, si bé persisteix durant pocs dies, pot originar complicacions si no es tracten adequadament És convenient que les persones que practiquen natació habitualment efectuïn una revisió de les vies respiratòries superiors, perquè l’aigua contaminada i els canvis de…
El que cal saber del traumatisme crànio-encefàlic
Patologia humana
Reben el nom de traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses encefàliques causades per un impacte sobre el crani o un moviment brusc del cap, que provoquen l’alteració de la consciència i d’altres trastorns nerviosos transitoris o bé definitius Quan una persona experimenta alteracions de la consciència després d’haver patit un traumatisme al cap ha d’adreçar-se de seguida a un hospital, perquè les alteracions poden ésser degudes a una lesió de l’encèfal que cal diagnosticar i tractar precoçment Encara que inicialment no provoqui trastorns, un traumatisme…
Condrocalcinosi
Patologia humana
La condrocalcinosi és una malaltia articular crònica que s’esdevé a conseqüència d’un excessiu dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic al cartílag articular Bé que se’n desconeix la causa, hom pensa que hi podria haver una predisposició genètica a patir-ne, perquè sovint en unes mateixes famílies hi ha diverses persones que en són afectades Igualment, es considera que podria ésser secundària a diverses malalties metabòliques o endocrinològiques com ara la gota, l’hipotiroïdisme, l’hiperparatiroïdisme o l’hematocromatosi, que sovint es presenten acompanyades de condrocalcinosi Aquesta…
Lluís Prenafeta i Garrusta
Entitats culturals i cíviques
Polític i empresari.
Pèrit industrial, el 1976 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya , i n’esdevingué membre del consell nacional Tingué un paper destacat els anys de la Transició com a organitzador de les campanyes electorals del partit Entre els anys 1980 i 1990 fou secretari de la Presidència de Jordi Pujol , càrrec des del qual impulsà viatges oficials del president de la Generalitat als Estats Units, Israel i el Vaticà, entre d’altres Tingué també una aportació rellevant en projectes de repercussió pública, com ara Televisió de Catalunya , Port Aventura o les loteries de la Generalitat Després…
batalla del Somme
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al curs alt del riu Somme, al nord-est del departament del mateix nom i al sud-est del Pas de Calais, entre l'1 de juliol de 1916 i el 18 de novembre de 1916.
D’una durada total de 141 dies, fou la batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial Planejada com una ofensiva aliada francobritànica sobre el front occidental, en principi havia de ser duta a terme per un nombre similar de tropes britàniques i franceses, però l’inici pocs mesos abans de la batalla de Verdun desvià bona part dels efectius francesos, que foren substituïts per britànics Després d’uns avenços escassos, el front s’estabilitzà en una línia d’uns 25 km, al llarg dels quals ambdós bàndols s’enfrontaren en sagnants combats d’atrició Bé que els aliats tan sols…
Numax presenta...
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980, Documental, 105 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Assemblea de Treballadors de Numax FOTOGRAFIA Jaume Peracaula blanc i negre i color, normal MUNTATGE Teresa Font, Josep Maria Aragonès SO Joan Maria Quilis, Toni Belloc INTERPRETACIÓ Walter Cots, Maria Espinosa, Biel Moll, Mario Gas, Víctor Guillén, Rosa Gavín, Carles Lucena, Josep Molina, Ricard Moyà, Vicky Peña, Luli i Marta Peredo, Ricard Pous, Carles Puig Sinopsi Testimoni i anàlisi de la lluita dels treballadors de l’empresa Numax de Barcelona i del fracàs de l’experiència autogestora que se’n seguí Als ingredients propis d’un documental, s’afegeix la…
La memòria de l’aigua
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 82 min., dirigida per Héctor Fáver.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Grup Cinema-Art Lluís Serra i Sanvicens, Barcelona, Morgana Producciones Buenos Aires GUIÓ HFáver, Eugenia Kleber FOTOGRAFIA Gerard Gormezano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ EKleber MUNTATGE HFáver, Manel Almiñana MÚSICA Lito Vitale SO MAlmiñana, Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Boris Rotenstein Joseph, Isabel Abad Ivona i mare de Joseph, Cristina Peralta Myriam, Jaume Viada Oger, Nicolás Álvarez Joseph nen, Anna Llobet Myriam nena, Luci Lerer veu en off en jiddish PREMIS Amsterdam 1992 Joris Ivens, Montpeller 1992 menció especial del jurat…
Kitflus
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Començà els estudis de piano amb Mercè i Antoni Suñer, i posteriorment estudià piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Barcelona Es formà de manera autodidacta en el terreny del jazz i fou integrant de diversos grups Los Estoicos, Cuarto Mundo, Proyecto A fins que el 1970 passà a la formació del cantant Tony Ronald, en què rebé el sobrenom de Kitflus També fou membre dels conjunts Iceberg 1974-79, Pegasus 1982 i Max Sunyer Sextet La seva primera banda sonora fou la de Soldados de plomo 1983, José Sacristán, i malgrat que la seva vinculació al cinema comercial de llarga…
Marta Balletbò i Coll
Cinematografia
Directora.
Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…