Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Castell del Codony (Perafort)
Art romànic
Les primeres referències que verifiquen l’existència del castell del Codony són testimoniades arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls l’any 1175, i que fou ratificada per aquests darrers, el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony També n’hi ha notícia en el testament de Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, atorgat al juliol del 1205 en aquest el testamentari conferí al seu fill el castrum de Codonno junt amb d’altres castells L’esment d’aquest castell…
La presència de multinacionals. 1902-1986
Les empreses de la Revolució Industrial a Europa, els Estats Units d’Amèrica i el Japó esdevindran, en alguns casos, i amb el temps, empreses multinacionals El teixit social i cultural català serà atractiu, per diverses raons, per a aquestes empreses I, a l’inrevés, la societat catalana acollirà amb interès aquesta presència, sempre estimulant Sovint, la seva tecnologia demanava treball especialitzat i, en molts casos, altament qualificat Els productes que s’elaboraven respongueren a una demanda interna important, però també van tenir com a objectiu l’exportació De fet, el 2007, les…
Velasco
Llinatge noble castellà de rics homes, originari de les muntanyes de Santander, que la tradició fa descendir del primer comte que hom coneix a Castella, Rodrigo (mort vers el 873), un besnet del qual fou potser Velasco Gómez, que devia viure l’any 905.
El primer a cognominar-se Velasco potser fou el seu rebesnet Nuño Fernández de Velasco , ric home el 1067, el qual fou avi cinquè de Fernando Sánchez de Velasco mort el 1278, senyor de la casa de Velasco i merino major de Castella El seu besnet, el ric home Pedro Fernández de Velasco mort l’any 1384, senyor de Briviesca, Medina de Pomar, Herrera de Pisuerga, Arraz i del solar de Velasco a Angostina, tingué tres fills Pedro Fernández de Velasco y de Sarmiento , que s’establí a la casa de la Rueda a Zurita i Pagazanes i formà la línia dels marquesos de Liédena títol creat el 1708 i barons de…
Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras
Literatura catalana
Música
Poeta, crític literari, historiador de la literatura i musicòleg.
Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de…
, ,
música de Vilafranca del Penedès
Música
Música desenvolupada a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia catalana
Filologia
Lingüística i sociolingüística
Filòsof, filòleg, medievalista i traductor.
Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…
, ,
orgueneria
Música
Art de construir orgues, exercit pel mestre orguener.
El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o…
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
Personatges de l’any 2010
Relació de personatges destacats de l’any 2010 Cada biografia disposa d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Mathieu Amalric El 23 de maig, l’actor i director cinematogràfic francès Mathieu Amalric va ser guardonat com a millor director en el Festival de Canes Julian Paul Assange Al llarg de l’any el portal web Wikileaks, creat pel ciberactivista Julian Assange, va ser motiu d’una polèmica internacional per la filtració de documentació compromesa Carme Balcells i Segalà El 23 d’abril, l’agent literària Carme Balcells i Segalà va rebre el guardó especial del…