Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
contrapàs
Coreografia del contrapàs llarg (s XVIII)
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa popular catalana de caràcter solemne.
El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…
Joan Tuset i Suau

Meditació, oli sobre tela de Joan Tuset
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Història
Cavaller.
Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d' Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la primeria de…
El Punt
Portada d’El Punt (11-V-1996)
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català fundat el 1978 i publicat com a capçalera independent fins el 2011.
Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…
Paràsit gros
Individu jove de paràsit gros Stercorarius skua en ple vol a l’àrea de nidificació de l’espècie a remarcar la forma arrodonida de la cua, ben diferent del paràsit cuapunxegut, del qual es distingeix també per les marcades taques blanques de les ales desplegades, i per la seva mida, més gran 55-58 cm Xavier Parellada És el paràsit més abundant durant l’hivern a la Mediterrània occidental Malgrat que la seva distribució és encara poc coneguda i no se sap si la seva densitat és regular al llarg de la costa, sembla comú a Catalunya, i també deu ser-ho al Rosselló i al País Valencià, tot i la…
Tallarol capnegre
El tallarol capnegre Sylvia melanocephala es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la Floresta…
Piula dels arbres
Àrea de nidificació de la piula dels arbres Anthus trivialis als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie estiuenca, però fonamentalment migradora en el context global dels Països Catalans L’àrea de cria és limitada a les comarques més muntanyoses i humides de la Catalunya Nord i la resta del Principat, entre els 600 i els 1800 m d’altitud A la resta del territori i dins la regió biogeogràfica mediterrània, llevat d’una presència nidificant molt reduïda a la serra de Prades-la Mussara, és estrictament migradora, puix que hiverna a Àfrica, a la regió de les sabanes que s’estenen…
Roquerol
Àrea de nidificació del roquerol Ptyonoprogne rupestris als Països Catalans Maber, original dels autors El factor que explica la distribució del roquerol és el seu lligam envers els hàbitats rocallosos de qualsevol mena En conseqüència, el trobarem a gairebé totes les comarques accidentades dels Països Catalans Els buits corresponen a les comarques de relleus suaus, tant de l’interior cas de la Depressió de l’Ebre i alguns sectors de la Catalunya central i el migjorn valencià com de la terra baixa litoral, llevat dels trams costaners més abruptes com ara la Costa Brava, el Garraf o la…
Nau Gaudí

Aspecte interior de Nau Gaudí
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
Edifici modernista de Mataró (Maresme), construït per Antoni Gaudí el 1883 per encàrrec de la Cooperativa l’Obrera Mataronense.
És el primer edifici que construí l’arquitecte, i l’únic que no fou promogut ni per la burgesia ni per l’Església De tot el projecte ideat, només es construí la nau de blanqueig de cotó, les latrines adjacents i una de les casetes per als treballadors desapareguda En la construcció de la nau destaca els desenvolupament dels arcs com a elements sustentadors Abandonada durant molts anys, el 2002 l’Ajuntament de Mataró inicià les obres de restauració i rehabilitació, i des del 2010 és la seu de la Collecció Bassat d’art contemporani