Àrea de nidificació de la piula dels arbres (Anthus trivialis) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Espècie estiuenca, però fonamentalment migradora en el context global dels Països Catalans. L’àrea de cria és limitada a les comarques més muntanyoses i humides de la Catalunya Nord i la resta del Principat, entre els 600 i els 1800 m d’altitud. A la resta del territori i dins la regió biogeogràfica mediterrània, llevat d’una presència nidificant molt reduïda a la serra de Prades-la Mussara, és estrictament migradora, puix que hiverna a Àfrica, a la regió de les sabanes que s’estenen al S del Sàhara. A la Catalunya mediterrània i al País Valencià és un migrador relativament comú, mentre que a les Balears les observacions de piules raregen més.
L’àrea de distribució de la piula dels arbres coincideix amb la de les rouredes submediterrànies subhumides, si bé als Pirineus, depassa altitudinalment aquest domini i es troba també a les pinedes de muntanya.
A l’hora de niar; aquesta espècie requereix la presència d’arbres que li han de servir com a talaies i com a cantadors, a més d’espais oberts amb una cobertura herbàcia abundosa, i de vegades també arbustiva, per a cercar els animalons dels quals s’alimenta. És característica l’ocupació dels marges i les vorades dels boscos i de les clarianes obertes en ambients forestals. Així doncs, es veu beneficiada per l’efecte aclaridor de les activitats ramaderes a la muntanya. Un biòtop també prou aprofitat és el conformat per les pastures i els conreus amb nuclis arbrats intercalats.
Globalment, el fenomen migratori és el més representatiu a casa nostra. Les observacions d’estols migradors, refermades amb les dades d’anellatge, reporten el gruix del flux migratori primaveral a partir de la segona desena d’abril, i fins a la primera desena de maig. El pas de tardor es detecta a partir de la darrera setmana d’agost i s’estira fins al final d’octubre, tot i que la màxima d’observacions es registra a la segona meitat de setembre. Es coneixen sedimentacions de, fins i tot, algunes setmanes a la comarca del Maresme. En èpoques de pas, els estols de piules s’aturen a les rodalies de boscos esclarissats, especialment en pinedes de pi blanc o pi roig i també en camps de conreu propers a hàbitats arbrats. Migren sols o en petits grups; també, però, en estols de més de 50 individus en dies de migració especialment favorables. El flux migratori més fort es registra les primeres hores del matí ja que, a diferència d’altres moixons insectívors, aquests viatgen de dia.