Resultats de la cerca

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…

Resumint en una sola idea l’evolució política de l’arxipèlag balear entre els anys 1995 i 2007, hom podria dir que s’ha caracteritzat pel reemplaçament de la tradicional hegemonia conservadora, que va marcar els dotze primers anys de poder autonòmic, per una situació d’alternança Si bé, igual que durant el període 1983-95, el Partit Popular PP ha continuat essent la força política més votada en les diferents eleccions autonòmiques i ha controlat la presidència de la comunitat autònoma en 8 dels 12 anys objecte d’estudi, la major capacitat del Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE…

A partir dels anys vuitanta, l’arquitectura, el disseny i les arts plàstiques van entrar en un període particularment intens que coincidí amb una conjuntura econòmica favorable, la consolidació dels lligams amb Europa i el fenomen de la mundialització, fets que han comportat el reconeixement del valor cultural i cívic de les arts i, consegüentement, l’increment de la seva presència tant en la vida privada com en la pública L’art internacional penetra en l’àmbit dels Països Catalans a través dels seus creadors i dels mitjans de comunicació i, viceversa, l’art català troba cada cop més…

Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…

L’any 1975 tot esperant la mort del dictador Acudit de Cardon sobre l’agonia del dictador i les darreres penes de mort, 1975 Coll part Al començament del 1975, els ciutadans d’arreu dels Països Catalans havien esvaït una bona part de les seves illusions en un canvi immediat de la vida política del país, impulsat des de dintre de les rengles del franquisme El divorci entre el país real i el país oficial era creixent El franquisme havia esdevingut un estri de govern que no funcionava Als sectors econòmic i industrial, els dificultava la recerca de solucions a la crisi econòmica mundial…

Què és l’automació Des de la prehistòria l’ésser humà no ha parat de construir màquines, més o menys complexes, capaces de substituir-lo en algunes operacions manuals o de multiplicar la seva força muscular En aquest sentit, si consideréssim l’automació com l’ús de màquines per a cobrir una part de l’activitat humana, podríem afirmar que ha existit des de sempre Però una definició d’aquest tipus resulta certament massa genèrica No és casual que el terme automació es comencés a emprar cada vegada amb més insistència a la dècada dels quaranta, i més concretament, per primer cop, el 1947 als…

Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…

La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…

La dinàmica de l’arquitectura domèstica L’empremta dels grans mestres vuitcentistes amb les seves fórmules d’adaptació als estils arquitectònics va anar quallant en les successives promocions d’arquitectes de tal manera que, al tombant del segle XIX al XX, la producció arribà a ser una enfervorida cursa per idear quelcom més exuberant, més creatiu, més dens i abarrocat que els models immediatament anteriors Les filiacions estilístiques directes d’aquestes noves generacions respecte dels diferents mestres del Modernisme es poden trobar en un mateix autor, barrejades en una mateixa obra o en…

El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…