Resultats de la cerca

La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…

L'energia eòlica en mar obert El mar podria ser l’emplaçament ideal per a la installació de grans parcs eòlics © European Union / EC-Audiovisual Service / Boulougouris Georges Durant les dues darreres dècades s'ha produït l'eclosió de l'energia eòlica, conseqüència de l'interès de la societat cap a l'ús de les energies renovables, motivat principalment per l'augment de la sensibilitat de l'ésser humà envers la contaminació del medi ambient i la seva preservació, però també per motius econòmics, ja que les principals fonts d'energia actuals provenen de combustibles fòssils i d'energia nuclear…

La primera cèllula sintètica Imatge de la primera cèllula sintètica Mycoplasma mycoides obtinguda a través d’un microscopi electrònic de rastreig © National Center for Microscopy and Imaging Research University of California, San Diego / Tom Deerinck and Mark Ellisman Craig Venter va publicar al maig, en la revista Nature , que ha aconseguit fabricar al laboratori l’ADN complet del bacteri My-coplasma mycoides i introduir-lo en una altra cèqula recipient d’una altra espècie anomenada Mycoplasma capricolum Tot i que sembla que és un gran pas per a la genòmica, la comunitat científica ha rebut…

La conca d’avantpaís del S dels Pirineus es caracteritza per una història complexa, fruit de l’estreta relació establerta durant el Cretaci superior i el Paleogen entre l’estructuració de la serralada, la construcció del relleu orogràfic i la sedimentació dels materials que aquests dos processos posaren a disposició de l’activitat erosiva En darrer extrem, la relació d’interdependència s’establí entre el sistema d’encavalcaments i els sediments associats, de manera que la geometria i el tipus’ de seqüència d’encavalcaments condicionà la geometria de la conca, la distribució de fàcies i…

La solana del Matagalls ha sofert una intensa desforestació i actualment els prats i les landes de bruguerola hi són les formacions vegetals dominants Jaume Orta El Montseny 13, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El Montseny, màxima altitud de la Serralada Costanera Catalana, és un massís molt individualitzat que destaca de manera accentuada en el paisatge S’aixeca majestuosament per sobre la plana del Vallès al sud, la de la Selva a l’est, i la plana de Vic al nord-oest per la banda occidental queda separat de les muntanyes del Bertí i el Moianès pel riu Congost…

Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…

La llacuna de l’Encanyissada tocada pel sol del matí al fons, la serra de Montsià Jaume Orta El delta de l'Ebre 17, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El riu més cabalós de la Península Ibèrica, l’Ebre, forma en el tram final un dels deltes més extensos de la Mediterrània 320 km 2 La gran diversitat d’ambients i l’encara excellent grau de conservació fan que sigui la zona humida més important dels Països Catalans i la segona, després de la Camarga, de la Mediterrània occidental El delta de l’Ebre, endinsat uns 22 km en l’ambient marí, té una forma lobulada ja…

Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc Quant a l’aspecte tectònic, corresponen a la prolongació vers la…

L’estany de Canet 12, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Canet o de Sant Nazari és situat a 10 km a l’est de Perpinyà, a la costa rossellonesa, i només queda separat de la Mediterrània per un estret cordó litoral L’estany pròpiament dit és el centre d’un complex lacunar que comprèn, a més, les maresmes del Cagarell i de l’Esparró i petits cursos d’aigua afluents la Fossella, l’Aigual de Sant Cebrià i l’Agulla de la Mar L’espai té una extensió d’…

Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…