Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
envelliment
Sociologia
Augment del percentatge de vells (persones de més de 60 o 65 anys) en una població.
La causa principal de l’envelliment és el descens de la fecunditat, en especial si va acompanyada d’un descens efectiu de la mortalitat entre adults i vells També pot donar lloc a un fort envelliment l’emigració, quasi sempre constituïda per joves de sexe masculí, amb la qual cosa no tan sols augmenta la proporció de vells per manca de joves, sinó que el desequilibri entre sexes a l’edat matrimonial fa baixar la nupcialitat i, conseqüentment, la natalitat i les perspectives de rejoveniment El grau d’envelliment es coneix, bé pel percentatge de vells a partir d’un 10% de vells hom pot parlar…
Sant Lluc de Nyus (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest edifici d’una sola nau rectangular ECSA - JA Adell L’església de Sant Lluc de Nyus o d’Anyús és situada al centre del llogaret de Nyus, prop del poble d’Espaén, sobre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG589862 Història L’única menció que es coneix del lloc de Nyus, d’època medieval, és el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell a més, sense entrar en la problemàtica pròpia del document, no és una menció segura, ja que s’ha volgut identificar el lloc d’Aniano amb Nyus En el…
Necròpoli de Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aquesta estació arqueològica medieval és situada al costat mateix de l’església parroquial de Sant Mateu, a l’interior d’un cobert, emprat actualment com a petit museu d’eines pròpies del camp Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Necròpoli Una de les sepultures que constitueixen l’estació, la més interessant de quantes hi ha al Bages A Lajarín Una de les interessants sepultures que constitueixen la millor mostra de necròpoli que hi ha al Bages A Lajarín Es tracta de la millor mostra de necròpoli de tombes antropomorfes excavades a la pedra que hi ha al Bages, i presenta un estat de…
Necròpoli propera a Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Detall de l’enterrament més oriental d’aquesta necròpoli, el més ben conservat del conjunt ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada davant de Castellnou d’Ossó, damunt d’unes roques que s’alcen a l’altra banda del riu Sió Des d’aquestes penyes, envoltades de camps, s’albira la població de Castellnou d’Ossó i el curs del riu Mapa 33-14 360 Situació 31TCG455259 Hi podem arribar des de Castellnou d’Ossó, si agafem la carretera que va a Montfalcó d’Agramunt Poc després, un cop a dalt del marge esquerre del Sió, hem de prendre un camí carreter, a mà…
Aufrany
L’aufrany Neophron percnopterus no és gaire freqüent a les muntanyes del nostre país, d’on procedeixen aquestes fotografies, concretament dels Pirineus Els adults es reconeixen fàcilment en vol pel clar dibuix blanc i negre de sota les ales a dalt El seu aspecte geperut a baix i escabellat, i el bec fi i groc el fan inconfusible Oriol Alamany Aquest petit voltor nia en algunes zones dels Països Catalans A Catalunya ho fa des dels Prepirineus interiors Pallars Jussà i Sobirà, Alt Urgell, Solsonès i Noguera fins a les terres baixes de la Depressió Central catalana Fins a la dècada dels 70…
Morell xocolater
El morell xocolater Aythya nyroca és tot ell de color marró castany, tant el mascle com la femella El blanc de les infracobertores que s’aprecia a la part posterior del cos en aquest exemplar, és el caràcter més visible a distància i, juntament amb el blanc de l’ull, el més característic La femella, en aquesta espècie, és semblant al mascle Xavier Parellada Actualment el morell xocolater és un visitant de l’època no reproductora, principalment a l’hivern, que a nivell de cadascun dels territoris és ara rar o excepcional, però globalment, als Països Catalans, encara que molt escàs, hi és…
Ànec cuallarg
L’ànec cuallarg Anas acuta , un dels nostres ànecs més grossos fins a 56 cm, es caracteritza, com indica el seu nom comú, per la cua llarga i prima El mascle a l’esquerra té una combinació de colors típica, especialment pel que fa a la taca blanca del pit, que s’enfila a banda i banda del coll La femella és difícil de diferenciar de la de l’ànec collverd, bé que la llargada de la cua i el color gris del bec poden resultar indicatius Oriol Alamany Migrador i hivernant regular que, excepte en algunes localitats del País Valencià i del delta de l’Ebre, és molt escàs, majorment al rerepaís Bages…
el Cogulló
Cim
Cim dels municipis de Coll de Nargó i Oliana (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès).
Castellvell
Poble
Poble del municipi d’Olius (Solsonès), a l’W de la ciutat de Solsona.
Damunt la ciutat, al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell 848 m alt, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel des del 1132, de la canònica de Solsona, de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d’Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la primera guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell que enclou l’antic dit castell de Solsona l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de…
Riner
L’església de Sant Martí i el castell de Riner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de la riera de Solsona o riu Negre.
Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…