Situació
Sector de migdia d’aquest edifici d’una sola nau rectangular.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Lluc de Nyus o d’Anyús és situada al centre del llogaret de Nyus, prop del poble d’Espaén, sobre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares. (JAA)
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG589862.
Història
L’única menció que es coneix del lloc de Nyus, d’època medieval, és el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell; a més, sense entrar en la problemàtica pròpia del document, no és una menció segura, ja que s’ha volgut identificar el lloc d’Aniano amb Nyus. En el capbreu de 1493-94 del vescomtat de Castellbò i en el Spill… redactat posteriorment, apareix el lloc o mas d’Enús, habitat per Miquel Vall, inclòs dins la batllia de la vall d’Aguilar del quarter de Castellbò.
L’església sufragània de Sant Lluc està avui en dia sense culte i, en el lloc, hi resta un sol habitant. (MLIC)
Església
L’església de Sant Lluc de Nyus és un edifici d’una sola nau rectangular, coberta amb una estructura d’embigat de fusta; a llevant és capçada per un tram trapezoidal que és cobert amb volta de canó, més estret que la resta de la nau, però sense diferenciació exterior, de manera que el volum de l’edifici és definit per un prisma sense elements diferenciats.
La porta actual, que sembla correspondre a una reforma s’obre en la façana sud, prop de l’angle sud-oest, però la porta original, paredada, és situada a la façana oest, i és oberta amb un arc de mig punt, lleugerament deformat. L’edifici només presenta una finestra, en la façana sud, d’una sola esqueixada, i situada prop de l’obertura absidal.
L’interior és totalment encalcinat, i el parament exterior és format per un aparell de reble, de peces molt grans, especialment als angles, molt irregular, lligat amb fang i molt poc morter de calç.
L’element més vistent que identifica l’església és un notable campanar d’espadanya, d’un sol ull, amb arc amb repeu, situat sobre la façana de ponent, i que presenta els vessants de la coberta graonats.
La tipologia d’aquest edifici s’avé amb altres construccions del seu entorn immediat, com la propera església de Sant Quiri, que presenten el cas de l’absis només diferenciat a l’interior, seguint una formulació molt arcaica i simple, que també es retroba en l’església de Sant Vicenç de Foix, al Solsonès. És difícil de datar, precisament per la seva extrema simplicitat i la manca de relació amb les formes més esteses de l’arquitectura catalana anterior al segle XI, en què l’absis es diferencia volumètricament del cos de la nau.
D’altra banda, les formes constructives de Sant Lluc de Nyus no permeten, tampoc, establir conclusions cronològiques, ja que no hi ha cap element que permeti afirmar inequívocament el caràcter alt-medieval de l’edifici. Per tant, són vàlids els dubtes plantejats per Xavier Barral (*), tot i que sembla raonable, a tall d’hipòtesi, i atenent el seu context geogràfic i arquitectònic, suposar una filiació alt-medieval per a aquesta tipologia d’edificis, amb moltes reserves, però, en funció de cada cas concret. (JAA)
Bibliografia
- Baraut, 1978, vol. I, doc. 2, pàgs. 50-53.